Em sembla que ja som definitivament del poble. Ja no som forasters.
Ahir, casa nostra semblava la Rambla. Em sembla que no havia sonat mai el timbre tantes vegades en un dia.
Com que l'M. està fent el programa de la festa major del barri —gratis, a canvi de publicitat—, van venir dues persones a portar-nos uns logotips que s'havien d'escannejar per incloure'ls.
I a mitja tarda va venir una veïna de les que coneixem menys per si li podiem fer unes fotocòpies que necessitava per a la declaració de la renda. Venia perquè a la botiga li havien dit que treballem "amb ordinadors i aparells d'aquests"… La senyora venia amb el moneder —i en sabatilles— perquè pensava pagar-nos, pobreta, per quatre còpies d'un contracte de lloguer. Es va asseure a l'entrada mentre jo li feia les còpies al pis de dalt, i en aquestes que em comença a sortir sang del nas, i vaig baixar a donar-li els papers aguantant-me un mocador de paper contra el nas. Perquè no s'estranyés, li vaig dir que em sortia sang, però o hi està molt acostumada o no em va sentir, perquè no me'n va fer cap comentari i en canvi insistia a pagar… Tot això, envoltada dels tres gossos, que no paraven d'ensumar-la.
La vida de poble m'agrada, definitivament.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada