Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Xorrades. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Xorrades. Mostrar tots els missatges

divendres, de juliol 02, 2010

La insoportable lleugeresa del moc

…la d'aquell moc que et surt sense avisar quan fas un esternut i que et queda escampat per la samarreta, si és que has tingut temps d'abaixar-hi el cap, o per la del veí…
Què cal fer, en aquests casos? Imaginem que estàs en una botiga, atxís! i apa, la samarreta vermella o negra (d'un color que contrasti bé) tota guarnideta.
Tens la dependenta al davant, esgarrifada i amb cara d'entre fàstic i alleujament perquè aquesta vegada els déus no han volgut que la teva ona expansiva l'afecti. Què fas? Continues la conversa —I ara mig quilo de mongeta tendra, si et plau —mentre treus un clínex i t'eixugues com si res? Perquè no tens més alternativa, no? No es pot dissimular, una cosa així…

Us ho deixo perquè hi reflexioneu.

divendres, de febrer 05, 2010

Volen bragues blanques

He arribat a la conclusió que no cal entendre les lletres del Joan Miquel Oliver. Són surrealistes, i prou. No cal buscar metàfores a "Burman Flash, el cel d'agost, a sa parra hi veig es moix", o "volen bragues blanques dins el cel de març, dominen ses clorofil·les en es terrats."
Segur que el meu profe de traducció de francès veuria tot de metàfores lligades, anàfores (això és el màxim a què arribo), metonímies, sinècdoques, asíndetons i coses que sonen així com llatines i que serveixen al profe per dir-nos "lerdos" sense dir-nos-ho a la cara i donar-se-les de poeta. Però segur que ell encara entén menys que jo el Joan Miquel Oliver. Deu ser la diferència generacional.

dijous, de febrer 04, 2010

Caducitats

Tinc una crema exfoliant de la cara des de fa 3 o 4 anys que he fet servir un parell o tres de vegades. A la base hi ha un símbol que vol dir que s'ha de llençar quan fa 12 mesos que ha estat oberta. Tenint en compte que fa almenys 3 anys que ho està, no m'atreveixo a llençar-la a la brossa normal i estic pensant d'apuntar-la a la llista d'espera del cementiri de residus nuclears. Mentrestant la guardaré com fins ara, al calaix del lavabo, allà on si no mires no cal endreçar. Perquè, on es porten les cremes caducades? Els medicaments sé que es porten al punt Sigre de les farmàcies (ho sabíeu, això? doncs apa, un gallifante per a mi).
I això m'ha fet reflexionar (ves per on) sobre les dates de caducitat. Què passa, que el dia que fa exactament dotze mesos des que la vas obrir (posem per cas, a les 18:53 h d'un 3 d'abril) el producte es torna radiactiu i emet gasos contaminants i efluvis tòxics? A les 18:52 h era absolutament bo i un minut més tard és una bomba? El meu cos és testimoni d'haver menjat iogurts passats de data, i encara sóc viva. Qui decideix les dates de caducitat? Per evitar riscos a la població potser podrien fer com allò dels missatges del Superagent 86, que s'autodestruïen. De tant en tant sentiries un "buum" dins la nevera, i apa, un altre iogurt que t'ha empastifat les parets de llet agra.

divendres, de gener 29, 2010

Pa chulo, yo!

Que van de guais, aquests del Limewire (un programa de Mac que és com l'Emule)?

dilluns, de gener 18, 2010

Aliment per a la màquina

Teclat: —Glu-glu-glu.
Ella: —Perdona, és que em pensava que tenies set.
Teclat: —Demanava una neteja a fons, que la meva superfície blanca fa temps que ha deixat de ser-ho.
Ella: —Doncs és que em pensava que volies esmorzar. I el blanc t'anava bé…
Teclat: —Estaré traient restes de Danacol per la s i la a durant molt de temps. Ja notes la resistència que fan, oi? Tu ho has volgut.
Ella: —Mira-t'ho pel cantó positiu, si el Danacol elimina el greix de la sang segur que també el treu dels teus circuits.
Teclat: —Si no peto abans.
Ella: —I quan dius que val, un com tu?

divendres, de desembre 04, 2009

Nadal

La nevera em recorda que el Nadal s'acosta (i no hi ha més fotos perquè em va fer vergonya seguir remenant els prestatges del súper per trobar la caducitat que m'interessava).

dijous, de setembre 17, 2009

Una típica pel·lícula americana

En Tom arriba al replà de casa seva, obre la porta —sense fer servir clau— i entra. Els llums ja estan encesos. [Si això fos una pel·li de por sí que necessitaria les claus per obrir, i com que les mans li tremolarien de nervis la clau no li entraria, i els llums de casa estarien apagats.]
No fa ni mig minut que ha aparcat el cotxe just davant de la porta de casa [no sap què és donar voltes per aparcar durant tres quarts] i no l'ha tancat amb clau.
Obre la nevera, agafa el tetrabrik de llet i en beu directament. Se'n va al llit despullat [no sap què són, els pijames]. Encén la tele i s'adorm.
Es desperta al matí, amb la tele fent neu [en aquell país no saben què són els concursos merdosos per omplir la programació nocturna]. Es dutxa, se'n va a la cuina i es prepara un superesmorzar: suc de taronja, ous, torrades, pastes, cereals… Només fa un glop de suc de taronja i marxa, sense tocar res més.
Engega el cotxe [que, miraculosament, malgrat no haver tancat amb clau, segueix al seu lloc i intacte] i se'n va a treballar.
En arribar, la secretària —que està penjadeta d'ell— li dóna una tassa de cafè i un dònut. Inexplicablement, no s'acaba el cafè ni hi suca el dònut.

dijous, de juliol 30, 2009

Gos massatgista

L'altre dia vaig saber que tinc un gos provinent d'una barreja entre un gos i una tècnica de relaxació oriental. Coses més rares s'han vist.
Es veu que l'Armandu és mig shiatsu. O alguna cosa així. Provaré de demanar-li que em faci un massatge, aviam si se li ha enganxat alguna cosa de son pare (o sa mare).

dilluns, de juliol 20, 2009

Resolent enigmes per matar el temps

Com qui no vol la cosa, he resolt un misteri de la humanitat. O de la Humanitat, amb majusculitis profunda, per fer-ho més gros.
He trobat la classificació definitiva dels éssers humans. Ni races, ni procedència, ni sexe, ni color de la caca. Els éssers humans ens dividim en dos grups, del tot irreconciliables: els que els agraden els poms daurats de les portes i els que no.

divendres, de maig 08, 2009

La teoria de la perruqueria

Tinc la teoria que a les perruqueries la llum i els miralls estan modificats tècnicament per fer que així que t'asseus a la cadira i et miris al mirall et caigui l'ànima als peus i pensis: "Com pot ser que ningú no m'hagi avisat que duia els cabells tan malament?! Déumeusenyor, com no m'he adonat de la gravetat de la situació? Com he pogut sortir al carrer amb aquests blens durant mesos?"
Llavors busques al mirall la mirada còmplice i balsàmica dels altres clients. Balsàmica, perquè pensen el mateix que tu i se senten igual d'humiliats, i això et reconforta en la penúria.
Per això ens ho deixem fer tot, a les perruqueries. Per això no goses obrir la boca quan la perruquera et pentina amb un raspall d'aquells rodons i et deixa un serrell tot voluminós que et durarà els cinc minuts d'arribar a casa i mullar-te'l. No goses dir-li que no t'ho faci perquè estàs vençuda, humiliada i avergonyida d'haver anat així d'horrorosa durant mesos i no haver-te'n adonat. Ella, la perruquera, està en possessió de la veritat. Ella t'ha vist com tu t'has vist davant del mirall de la perruqueria, i si no vols que aquest secret corri pel món, t'has de deixar fer.

diumenge, de maig 03, 2009

Regal

Regalo nom per a òptica:

En ocasiones veo tuertos.

dimecres, d’abril 29, 2009

Capra leiansis

Avui fa un any que tinc la Leia (la de la foto del perfil). Una gossa que està com una cabra. Una cabra viu en una granja, no? Llavors pot ser que estigui en contacte amb porcs. Grip porcina. Una cocker amb grip porcina. Que ara li volen canviar el nom i dir-li grip nova. I quina és la vella? Fa anys vaig llegir que no sé quins defensors dels rucs (animals) demanaven a la RAE que tragués l'accepció "6. m. Hombre o niño bruto e incivil" de l'entrada burro. Cal? Com diríem en un vol Granada-Barcelona (o Madrid-Barcelona, no ho recordo): cale? (oi, Laia?)

I fins aquí. Ben mirat, potser la de la grip porcina-nova sóc jo.

divendres, d’abril 17, 2009

Del dret

Sento a la ràdio: "... perquè a l'Estat de Dret, això", "... en un Estat de Dret, allò", que si Estat de Dret per aquí, Estat de Dret per allà...
Em sembla que més aviat estem en un Estat del Revés i no se n'han adonat.

dimecres, d’abril 08, 2009

Agüita amarilla

Ves per on que arresulta que diu que em passa que tinc un principi d'infecció d'orina. Un principi tan principi que al paperet reactiu només s'ha marcat la ratlla de "tot just treu el nas però no acaba de ser infecció".
Que dius, una infecció d'orina? Doncs pixo i va fora, no?
No seria més correcte dir una infecció de la bufeta, o de les vies urinàries baixes (que és el que diu al prospecte del medicament)?
Entres a la consulta, surts al cap de dos minuts amb un pot buit a la mà, passes per davant de la gent de la sala d'espera, entres al lavabo i en surts uns minuts després amb, sospitosament, el potet embolicat amb paper de vàter -bonica imatge-*. Tornes a passar per davant dels saladesperants, que dins seu s'atorguen medalles virtuals per haver encertat allò que anaves a fer al lavabo. Entres a la consulta, la doctora obre el potet, es posa guants -ni que fos pipí radioactiu!-, posa una tireta de paper reactiu al teu -teu, de ningú més- pipí, diu que tens aquesta mínima infecció, i el fruit de les teves vies urinàries baixes és abocat a l'infinit desolador per un conducte tan terrenal, fred i desencisador com un desguàs d'aigüera.
Era el meu pipí i ningú no m'ha preguntat què en volia fer, si enterrar-lo o incinerar-lo!

*Actualització: segur que tots els homes us pregunteu com podem fer pipí les dones en un pot de 2 centímetres de diàmetre. Oi que us ho pregunteu? Oi? És clar, vosaltres ho teniu molt fàcil. Doncs nosaltres ens hem d'asseure al vàter (o aguantar-nos mig assegudes), passar la mà que aguanta el potet per entre les cames i calcular a quina altura hem de posar el pot i per on caurà el pipí. I sempre sempre el primer rajolí va directe a la mà. Sé que he desfet un dels enigmes de la humanitat. De res.

dimecres, de març 25, 2009

Xiclets profilàctics


Per què els paquets de xiclets aquests nous tan moderns i els seus anuncis semblen paquets i anuncis de condons?

dilluns, de març 09, 2009

Saber o no saber

Sé que anava a escriure però ara no sé què era el que sabia que anava a escriure. Només sé que ara no sé què era el que sabia.
Doncs això.

divendres, de febrer 27, 2009

Acudit Chiquitenyu

S'ha rotorl la
!

dimecres, de febrer 25, 2009

La vaca lechera

He sentit l'Arguiñano que cantava "La vaca lechera" així:

"Tengo una vaca lechera,
no es una vaca cualquiera,
me da leche merengada,
¡ay que vaca tan salada!
Tolón tolón, tolón tolón."

I em pregunto com és que jo deia "de la leche merengada saco rica ensalada".
No té cap lògica, ja ho sé, que es doni per obvi que doni llet merengada i que d'aquesta jo en tregui una amanida. De fet, és molt surrealista. Però de petita jo la cantava com si fos la cosa més normal del món. Que tampoc és que la cantés cada dia, eh?

diumenge, de febrer 01, 2009

El orfanato

Avui he vist la llum mentre mirava les notícies. He descobert què marca la diferència entre els països "desenvolupats" i els que no ho són.
Atenció, sociòlegs, politòlegs, polítics, negociadors de pau, periodistes: sempre que sentiu la paraula "orfenat", esteu davant d'un país "subdesenvolupat". En canvi, quan sentiu un compost com ara "Centre Assistencial d'Acció Educativa", esteu en un país "desenvolupat".
No em negareu que les connotacions de l'orfenat queden diluïdes, amb aquest nom tan assèptic.
La pel·li "El orfanato" segur que no l'haguessin feta si li haguessin hagut de posar "El Centro Asistencial de Acción Educativa".
Mmm, no, jo diria que no és el mateix.

divendres, de gener 30, 2009

Bodegó

Bodegó de medicaments caducats a l'espera de ser duts a la farmàcia des de fa 15 dies (o que els surtin potes per anar-hi tots sols).