[No prometo que aquest post serà la recuperació d'una regularitat, però… provem-ho.]
Viure al camp t'obre noves perspectives; perspectives que mai t'hauries pensat que en un moment de la vida et tocaria plantejar-te.
A ciutat tenia les variables més o menys controlades: si s'acaba la llet, baixes a comprar-ne (sigui l'hora que sigui, segur que hi haurà un paqui o un Opencor oberts); si has d'anar a algun lloc, tens moto, transport públic, taxis i a peu; se't poden espatllar coses de la casa i més o menys tens un lampista controlat… però al camp, si se t'acaba la llet primer has de mirar quina hora és: si és al matí pots triar una de les tres botigues del poble. Si és a la tarda, només dues, i són les que no tenen ni iogurts bons ni pa, així que no podràs aprofitar i comprar això, si et calia. Et pots acostar al poble del costat, on el pa és molt més bo, però el pernil el tallen massa gruixut, i a més et cal el cotxe. Però això són minúcies comparat amb les variables insospitades que ens hem trobat ara que estem preparant un hort de debò, no com el que teníem a l'altra casa: calia remenar un tros de terra (45 metres quadrats) on mai no s'ha plantat res. I com es fa? Fàcil, unes quantes passades de tractor amb l'eina "plana" per remenar la terra superficialment, unes quantes passades amb "la fresa" per remenar-la en profunditat, tirar-hi fems i tornar a passar el tractor. Ja, però d'on treiem nosaltres un tractor? I els fems?
Una visita al veí més proper per presentar-nos i preguntar per algú que pugui fer la feina acaba amb una visita recíproca amb tractor inclòs i un quart d'hora de feinejar. "Els veïns estem per a això." Tornarà a venir amb "la fresa" (ja friso per veure què és) i quan haguem tirat els fems, l'última passada de tractor. Tot per un somriure a canvi (havíem valorat regalar-li cava o vi, però… aquí tothom en fa el seu, de vi i cava.
I ara ve l'operació fems. Això, al cole no m'ho van ensenyar. On es compren fems? Com es compren? Van per quilos, per tones, per remolcs…? Com es fa? "Hola, bon dia, doni'm cent quilos de caca. Ens l'hem d'endur nosaltres o vindrà a portar-la? És per no netejar el cotxe, està tan brut que ja no ve d'aquí." Només sabem que hem d'anar a ca l'Armengol, que té controlada totes les cagarades de vaca i cavall de la comarca. Gran feina, la de l'Armengol.
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Ecologia. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Ecologia. Mostrar tots els missatges
dilluns, de març 05, 2012
dijous, de maig 19, 2011
El part de l'enciam
El setembre passat ens vam convertir en orgullosos propietaris d'una taula de cultiu Horturbà, amb el seu corresponent planter ecològic d'enciams de tipus variats. Somiàvem uns fulla de roure, uns enciams llargs i uns meravella exuberants, descomunals, formosos i deliciosos, i esperàvem que en tres o quatre setmanes els nostres somnis s'haurien complert.
Un mes després, el planter continuava exactament de la mateixa mida.
Dos mesos després, igual.
Tres mesos després ho vam anar a dir al garden on havíem comprat la taula. La persona que ens havia assessorat, un paio jove amb dents de conill i que mentre parla amb tu va llançant miradetes al voltant per controlar que no se li esgarriï cap dels seus treballadors fumetes, ens va dir que si havíem posat la terra que ens havia venut, el compost que ens havia venut, el planter que ens havia venut i el sol i l'aigua que déunostrusenyor ens donava, no entenia què passava. Que miréssim de canviar la taula de lloc per si li faltaven hores de sol.
Ho vam fer, i no era tasca fàcil. Buidar una taula de cultiu de 150 litres de terra, pujar-la entre dos (buida ja pesa uns quants quilos) per unes escales estretes fins a la terrassa i tornar-la a omplir i replantar ens va costar una bona esllomada.
Van passar dos mesos més. Res de res. Vam arrencar el planter, vam remenar la terra i vam plantar-hi planter nou. Uns quants mesos més sense cap resultat.
Fa un mes vam decidir que ja n'hi havia prou. Vam comprar dos sacs de terra Compo al supermercat, vam canviar-la tota i hi vam plantar planter del mercat de Vilafranca, normal i corrent, no ecològic. Bingo. Ens ha costat com un embaràs, però som els orgullosos pares d'això. Aviat ens cruspirem els nostres propis fills.
Un mes després, el planter continuava exactament de la mateixa mida.
Dos mesos després, igual.
Tres mesos després ho vam anar a dir al garden on havíem comprat la taula. La persona que ens havia assessorat, un paio jove amb dents de conill i que mentre parla amb tu va llançant miradetes al voltant per controlar que no se li esgarriï cap dels seus treballadors fumetes, ens va dir que si havíem posat la terra que ens havia venut, el compost que ens havia venut, el planter que ens havia venut i el sol i l'aigua que déunostrusenyor ens donava, no entenia què passava. Que miréssim de canviar la taula de lloc per si li faltaven hores de sol.
Ho vam fer, i no era tasca fàcil. Buidar una taula de cultiu de 150 litres de terra, pujar-la entre dos (buida ja pesa uns quants quilos) per unes escales estretes fins a la terrassa i tornar-la a omplir i replantar ens va costar una bona esllomada.
Van passar dos mesos més. Res de res. Vam arrencar el planter, vam remenar la terra i vam plantar-hi planter nou. Uns quants mesos més sense cap resultat.
Fa un mes vam decidir que ja n'hi havia prou. Vam comprar dos sacs de terra Compo al supermercat, vam canviar-la tota i hi vam plantar planter del mercat de Vilafranca, normal i corrent, no ecològic. Bingo. Ens ha costat com un embaràs, però som els orgullosos pares d'això. Aviat ens cruspirem els nostres propis fills.
divendres, de setembre 10, 2010
Autosuficients
dimecres, de gener 20, 2010
El cel sobre el Penedès
Fa un moment això semblava el llogaret dels gals de l'Astèrix. Per allò que només tenien por que el cel els caigués a sobre.
Un minut més tard, un pagès m'ha renyat per trepitjar un (el seu) camp sembrat (la franja més clara que es veu a la foto).
Casun l'olla, aquests de Barcelona que no distingim un camp sembrat d'un camp… a seques? I jo què sé! Que hi posi un cartellet! "Calçots in progress. Trespassers will be prosecuted", per exemple. Prosecuted pel pagès, que anava amb un Land Rover. Oju! Això sí que fa por!
dijous, d’octubre 22, 2009
dimarts, d’agost 11, 2009
Una epopeia moderna
Divendres tarda. Agafo el cotxe. Cop d'ull ràpid al nivell de benzina. Quart de dipòsit. Bé. Pel camí, la ràdio es queda muda. No s'apaga, però no xerra. En 50 minuts arribo a Barcelona. L'agulla de la benzina ni s'ha mogut. Bé.
Dissabte matí. Agafo el cotxe. La ràdio no xerra. Al cap d'una estona em fixo en l'agulla de la benzina. Fregant la reserva. Com pot ser? Miro pel retrovisor. No deixo rastre de benzina. Primera benzinera de l'AP-7 direcció Girona. Aturo el cotxe. L'he de moure perquè no ha quedat davant del sortidor. No engega. Me l'empenyen. Poso 20 € de benzina. "Da contacto, pon segunda y cuando yo te diga suelta el embrague." El cotxe arrenca empenyut per benzinaire i voluntari obligat. L'agulla de la benzina, durant els següents 38 quilòmetres, baixa en picat del quart de dipòsit a la reserva. Què carai passa? S'encenen llums variats al quadre de control. No res de l'altre món, aquest cotxe és aficionat a les llumetes de coloraines. Però avui tinc una sensació estranya. Aquest cotxe no està bé. Em quedo al carril de la dreta, per tenir el voral a mà. De sobte, una sotragada. Una altra. Cap al voral. El motor s'apaga. Em quedo en una illeta entre el voral i una àrea de descans. Poso els triangles, herència del meu avi (no homologats i rovellats), em poso l'afavoridora armilla talla gegant del Pi, agafo els papers del cotxe i s'atura una furgoneta d'autopistes. Mouen el cotxe a l'ombra, em diuen què he de fer. Truco a l'assegurança. "Le ponemos la grúa y un taxi a usted. El lunes llame a su taller y le llevamos el coche allí. Hasta entonces la grúa lo guardará." Stupendu. El taxi em durà a Girona, on la Q. m'espera per dinar. Espero la grua 1 h. Un francès autocaravanista em pregunta, es mira el motor, prova d'engegar, fa un diagnòstic: "L'alternador, i et costarà uns 150 €." Un espanyol em pregunta, es mira el motor, prova d'engegar, fa un diagnòstic: "El alternador o la batería." Ve la grua. El gruista em pregunta, es mira el motor, prova d'engegar. Fa posat de dubte i no diu res. Carrega el cotxe i ens deixa a la base de grues del peatge de Maçanet. Un taxi em recull. Cap a Girona hi falta gent.
Dilluns. Truco al meu taller. Vacances. En busco un altre a Vilafranca. Poden acceptar el cotxe. Truco a l'assegurança. Els dono l'adreça. "Pero esto está a más de 50 km. de Maçanet." "Pues claro, el sábado ya lo dije." "Sólo le cubrimos el traslado a 50 km. a la redonda de donde esté el vehículo." Emprenyada consegüent i recerca per Internet d'un taller a Granollers. El segon on truco contesta.
Dimarts. Truquen del taller. "És l'alternador, i et costarà uns 210 € més mà d'obra, i això perquè el comprem directe de fàbrica i no a la casa Opel. La ràdio i els indicadors no et funcionaven per no gastar més energia."
Tinc un cotxe de baix consum, i jo no ho sabia. Posats a gastar ben poc, ni funciona. I és veritat, no gasta gens de benzina ni de bateria, ara.
Pubritu cotxe amb triangle-no-homologat de l'avi.
Pubritu cotxe a la grua.
Dissabte matí. Agafo el cotxe. La ràdio no xerra. Al cap d'una estona em fixo en l'agulla de la benzina. Fregant la reserva. Com pot ser? Miro pel retrovisor. No deixo rastre de benzina. Primera benzinera de l'AP-7 direcció Girona. Aturo el cotxe. L'he de moure perquè no ha quedat davant del sortidor. No engega. Me l'empenyen. Poso 20 € de benzina. "Da contacto, pon segunda y cuando yo te diga suelta el embrague." El cotxe arrenca empenyut per benzinaire i voluntari obligat. L'agulla de la benzina, durant els següents 38 quilòmetres, baixa en picat del quart de dipòsit a la reserva. Què carai passa? S'encenen llums variats al quadre de control. No res de l'altre món, aquest cotxe és aficionat a les llumetes de coloraines. Però avui tinc una sensació estranya. Aquest cotxe no està bé. Em quedo al carril de la dreta, per tenir el voral a mà. De sobte, una sotragada. Una altra. Cap al voral. El motor s'apaga. Em quedo en una illeta entre el voral i una àrea de descans. Poso els triangles, herència del meu avi (no homologats i rovellats), em poso l'afavoridora armilla talla gegant del Pi, agafo els papers del cotxe i s'atura una furgoneta d'autopistes. Mouen el cotxe a l'ombra, em diuen què he de fer. Truco a l'assegurança. "Le ponemos la grúa y un taxi a usted. El lunes llame a su taller y le llevamos el coche allí. Hasta entonces la grúa lo guardará." Stupendu. El taxi em durà a Girona, on la Q. m'espera per dinar. Espero la grua 1 h. Un francès autocaravanista em pregunta, es mira el motor, prova d'engegar, fa un diagnòstic: "L'alternador, i et costarà uns 150 €." Un espanyol em pregunta, es mira el motor, prova d'engegar, fa un diagnòstic: "El alternador o la batería." Ve la grua. El gruista em pregunta, es mira el motor, prova d'engegar. Fa posat de dubte i no diu res. Carrega el cotxe i ens deixa a la base de grues del peatge de Maçanet. Un taxi em recull. Cap a Girona hi falta gent.
Dilluns. Truco al meu taller. Vacances. En busco un altre a Vilafranca. Poden acceptar el cotxe. Truco a l'assegurança. Els dono l'adreça. "Pero esto está a más de 50 km. de Maçanet." "Pues claro, el sábado ya lo dije." "Sólo le cubrimos el traslado a 50 km. a la redonda de donde esté el vehículo." Emprenyada consegüent i recerca per Internet d'un taller a Granollers. El segon on truco contesta.
Dimarts. Truquen del taller. "És l'alternador, i et costarà uns 210 € més mà d'obra, i això perquè el comprem directe de fàbrica i no a la casa Opel. La ràdio i els indicadors no et funcionaven per no gastar més energia."
Tinc un cotxe de baix consum, i jo no ho sabia. Posats a gastar ben poc, ni funciona. I és veritat, no gasta gens de benzina ni de bateria, ara.
Pubritu cotxe amb triangle-no-homologat de l'avi.
Pubritu cotxe a la grua.
dilluns, de juny 22, 2009
Verdura a quilos
Encara estic en estat de xoc de saber que la meva verdulaire, d'uns 60 i escaig anys, està "operada de los kilos" perquè en pesava 153!!! ...i ara en pesa 59! No me la puc imaginar!
I tot això m'ho ha dit quan jo posava la verdura a la bossa de roba que sempre duc (la consciència ecològica ocupa lloc) i m'hi ha vist el recanvi de la peça de la liquadora. La dona ha reconegut què era, "esto es lo de los zumos, no?", cosa que ja m'ha sorprès, i llavors m'ha dit que ella es fa cada dia un suc d'enciam, pebrot, endívia ("andivia", en diu), remolatxa, etc. (sent verdulera, ho té fàcil!) perquè estava "operada de los kilos".
I m'ha regalat una "andivia" perquè canviï una mica el meu suc fix de pastanaga i poma (que demà, per fi, podré recuperar). "Porque la doctora del hospital, la Santacana, ¿sabes? —i jo: "sí, claro" (ni idea)— dice que no es bueno comer siempre lo mismo." Pos eso. Demà brindaré amb el suc d'andívia, pastanaga i poma per la doctora Santacana i les operacions de quilos que fa.
I tot això m'ho ha dit quan jo posava la verdura a la bossa de roba que sempre duc (la consciència ecològica ocupa lloc) i m'hi ha vist el recanvi de la peça de la liquadora. La dona ha reconegut què era, "esto es lo de los zumos, no?", cosa que ja m'ha sorprès, i llavors m'ha dit que ella es fa cada dia un suc d'enciam, pebrot, endívia ("andivia", en diu), remolatxa, etc. (sent verdulera, ho té fàcil!) perquè estava "operada de los kilos".
I m'ha regalat una "andivia" perquè canviï una mica el meu suc fix de pastanaga i poma (que demà, per fi, podré recuperar). "Porque la doctora del hospital, la Santacana, ¿sabes? —i jo: "sí, claro" (ni idea)— dice que no es bueno comer siempre lo mismo." Pos eso. Demà brindaré amb el suc d'andívia, pastanaga i poma per la doctora Santacana i les operacions de quilos que fa.
dimecres, de juny 17, 2009
El telèfon i la flor mudernus
Dissabte em vaig canviar el mòbil, que ja estava moribund, per un de nou. Com que jo gairebé no tinc punts vaig fer servir els de ma mare, que li'n sobren, i em van donar un mòbil que només li falta fer-me el sopar. És d'aquests tàctils tan mudernus (sí, aquesta paraula m'ha agradat i ara la posaré a tot arreu, com l'austrohúngaro del Luis García Berlanga) i la càmera de fotos té més píxels o més megues o el que ha de tenir que la meva càmera, que només és càmera!
I el descobriment del dia (seré modesta) ha estat el cable usb que duu: he connectat el telèfon directament a l'ordinador per descarregar-me'n les fotos! Em fa tanta il·lusió que poso aquesta foto d'una flor estranyíssima que m'està sortint al pati, feta amb el mòbil.
Quina modernor, tu! (no sé si és més mudernu el telèfon o la flor!)
I el descobriment del dia (seré modesta) ha estat el cable usb que duu: he connectat el telèfon directament a l'ordinador per descarregar-me'n les fotos! Em fa tanta il·lusió que poso aquesta foto d'una flor estranyíssima que m'està sortint al pati, feta amb el mòbil.
Quina modernor, tu! (no sé si és més mudernu el telèfon o la flor!)
divendres, de maig 22, 2009
Diuen que vénen eleccions
Ja la tenim a sobre, ja és aquí i no ens en podem escapar: LA CAMPANYA ELECTORAL (dels collons, afegeixo).
15 dies aguantant polítics més exaltats que mai envoltats de jubilats amb el berenar pagat (amb plus de llonganissa si aplaudeixen més que el veí) dient les coses meravelloses que faran quan siguin allà dalt que ni ells mateixos no es creuen; posant en pràctica la política de "i tu més (ho fas malament)" i del "jo la tinc més grossa", i enganxant cartells a tort i a dret que després no treuen!!
Sí, amics, el que em treu més de polleguera és que després no facin la "desenganxada de cartells". Mesos després de qualssevol eleccions es poden veure pancartes esfilagarsades, estripades i que pengen de qualsevol manera pertot arreu, fins i tot dels partits suposadament ecologistes. Pobres bèsties, que no s'adonen que fent això ja mostren obertament el seu comportament: "Ara poso tota la carn a la graella, però quan m'hagin votat faré el que em convingui personalment."
El partit que faci una desenganxada després de les eleccions el voto a les següents, ho prometo! Perquè en aquestes no penso votar, no senyor. I no em vingueu amb allò de "s'ha de votar sempre". I una merda. A aquesta colla de gent que només saben tirar-se els plats pel cap entre ells, ni aigua!
Per començar jo no deixaria que ningú es dediqués a la política catalana sense haver-se tret el nivell D. Perquè mira que la paraula crisi està de moda últimament i el Saura encara en diu crisis; l'altre (em sembla que avui ha estat el Tremosa, però segur que ho fan molts) que diu de que, l'altre que no sap dir els pronoms febles ni les ll...
Segur que només pel fet d'haver d'estudiar molts ja deixarien la política. Tot això que ens estalviaríem! Ah, però que se'l paguin ells, el D, eh? Aviam si a sobre els haurem de pagar els 230€ que m'ha costat a mi entre tots!
I una última cosa: aquesta monserga de TV3 i Catalunya Ràdio de no signar les notícies electorals ha de durar gaires anys més? Perquè mira que fa temps que ho fan i no ha servit de res. Però, a més, quina mena de força es pensen que fan de cara als capitosts en no signar les notícies?
M'imagino la conversa:
Periodista: -Doncs si no em deixes informar sobre els partits sense límit de temps ni ordre establert, no signo!
Cap: -Ui sí, quina por que no signis! El món s'enfonsarà!
Burruuuus! No seria millor no informar i prou? Ja veuríeu com es giraria la truita! Perquè la vagueta ridícula (mitja hora) d'aquest matí a Catalunya Ràdio no té cap mena de pes.
Aix, ja m'he desfogat.
15 dies aguantant polítics més exaltats que mai envoltats de jubilats amb el berenar pagat (amb plus de llonganissa si aplaudeixen més que el veí) dient les coses meravelloses que faran quan siguin allà dalt que ni ells mateixos no es creuen; posant en pràctica la política de "i tu més (ho fas malament)" i del "jo la tinc més grossa", i enganxant cartells a tort i a dret que després no treuen!!
Sí, amics, el que em treu més de polleguera és que després no facin la "desenganxada de cartells". Mesos després de qualssevol eleccions es poden veure pancartes esfilagarsades, estripades i que pengen de qualsevol manera pertot arreu, fins i tot dels partits suposadament ecologistes. Pobres bèsties, que no s'adonen que fent això ja mostren obertament el seu comportament: "Ara poso tota la carn a la graella, però quan m'hagin votat faré el que em convingui personalment."
El partit que faci una desenganxada després de les eleccions el voto a les següents, ho prometo! Perquè en aquestes no penso votar, no senyor. I no em vingueu amb allò de "s'ha de votar sempre". I una merda. A aquesta colla de gent que només saben tirar-se els plats pel cap entre ells, ni aigua!
Per començar jo no deixaria que ningú es dediqués a la política catalana sense haver-se tret el nivell D. Perquè mira que la paraula crisi està de moda últimament i el Saura encara en diu crisis; l'altre (em sembla que avui ha estat el Tremosa, però segur que ho fan molts) que diu de que, l'altre que no sap dir els pronoms febles ni les ll...
Segur que només pel fet d'haver d'estudiar molts ja deixarien la política. Tot això que ens estalviaríem! Ah, però que se'l paguin ells, el D, eh? Aviam si a sobre els haurem de pagar els 230€ que m'ha costat a mi entre tots!
I una última cosa: aquesta monserga de TV3 i Catalunya Ràdio de no signar les notícies electorals ha de durar gaires anys més? Perquè mira que fa temps que ho fan i no ha servit de res. Però, a més, quina mena de força es pensen que fan de cara als capitosts en no signar les notícies?
M'imagino la conversa:
Periodista: -Doncs si no em deixes informar sobre els partits sense límit de temps ni ordre establert, no signo!
Cap: -Ui sí, quina por que no signis! El món s'enfonsarà!
Burruuuus! No seria millor no informar i prou? Ja veuríeu com es giraria la truita! Perquè la vagueta ridícula (mitja hora) d'aquest matí a Catalunya Ràdio no té cap mena de pes.
Aix, ja m'he desfogat.
dimarts, de març 17, 2009
Cotxes i crisi
Últimament no hi ha dia que els telenotícies no parlin de la crisi al sector de l'automòbil, i no ho entenc.
Com pot ser que la nostra economia estigui basada en la fabricació i la venda d'un producte que la gent no renova sovint, que per a molts no és de primera necessitat i que a sobre és contaminant i va en contra de tots els principis verds que es volen estendre des de fa uns anys? Em sembla de pura lògica que se'ns ensorri tot, així.
Aviam, gurús de l'economia: a ningú no se li havia acudit que això tard o d'hora s'acabaria? A casa els cotxes els hem canviat quan no hi havia més remei, quan petaven o hi estaven a punt, i això era després de força anys d'ús. I els dos últims que hem comprat eren d'ocasió.
A ningú no se li ha acudit de desviar tots aquests treballadors cap a indústries que fomentin les energies renovables, per exemple, que podrien ser una de les fonts econòmiques del futur?
Em sap molt de greu pels treballadors que es queden al carrer, però em fot molt que l'estat ajudi amb milions d'euros les fàbriques de cotxes en comptes d'invertir en empreses de plaques solars, per exemple, o d'instal.lació de sistemes de recuperació d'aigua, o altres coses que no conec d'aquest sector.
En augmentar les empreses dedicades a això, els preus baixarien i la gent s'ho podria permetre. I si l'Estat hi ajudés amb polítiques de subvencions de debò, no les misèries que dóna ara (és clar, com que dóna tots els diners a l'automòbil...), segur que els dels cotxes es posarien les piles per fabricar-ne d'una vegada d'ecològics que no siguin de joguina o per fer el paripé.
Merda de capital, osti!
Com pot ser que la nostra economia estigui basada en la fabricació i la venda d'un producte que la gent no renova sovint, que per a molts no és de primera necessitat i que a sobre és contaminant i va en contra de tots els principis verds que es volen estendre des de fa uns anys? Em sembla de pura lògica que se'ns ensorri tot, així.
Aviam, gurús de l'economia: a ningú no se li havia acudit que això tard o d'hora s'acabaria? A casa els cotxes els hem canviat quan no hi havia més remei, quan petaven o hi estaven a punt, i això era després de força anys d'ús. I els dos últims que hem comprat eren d'ocasió.
A ningú no se li ha acudit de desviar tots aquests treballadors cap a indústries que fomentin les energies renovables, per exemple, que podrien ser una de les fonts econòmiques del futur?
Em sap molt de greu pels treballadors que es queden al carrer, però em fot molt que l'estat ajudi amb milions d'euros les fàbriques de cotxes en comptes d'invertir en empreses de plaques solars, per exemple, o d'instal.lació de sistemes de recuperació d'aigua, o altres coses que no conec d'aquest sector.
En augmentar les empreses dedicades a això, els preus baixarien i la gent s'ho podria permetre. I si l'Estat hi ajudés amb polítiques de subvencions de debò, no les misèries que dóna ara (és clar, com que dóna tots els diners a l'automòbil...), segur que els dels cotxes es posarien les piles per fabricar-ne d'una vegada d'ecològics que no siguin de joguina o per fer el paripé.
Merda de capital, osti!
dijous, de març 12, 2009
Sol solet
A prop de casa n'hi ha una de preciosa, antiga però restaurada fa pocs anys. És una casa que fa cantonada i per tant rep sol per dos carrers i pel jardí, que continua per una de les bandes. Van conservar la sanefa de rajoles dibuixades de la façana, les formes de les finestres, hi van posar persianes de fusta... però les tenen sempre tancades. Amb la quantitat de sol que tenen, i tota la casa tancada i barrada. Només tenen alçada una de les dues persianes que donen al jardí, cosa que veus si te'n vas a l'altra vorera i t'allunyes una mica de la casa.
El jardí només el veus si fas el tafaner per alguna escletxa que deixi lliure el bruc que van posar per tapar les reixes, i és un jardí on només hi ha un arbre molt gran (que ja hi era de sempre) i tot de gespa. Massa "mira'm i no em toquis" i massa tancamenta.
No ho puc entendre. Això del jardí, ja s'ho faran, però el sol... Jo el necessito tant que de vegades penso que dec tenir adn vegetal i que faig la fotosíntesi, perquè surto a buscar el sol com les plantes del pati, que s'estiragassen per arribar a la part de dalt de la paret, l'únic lloc on peta el sol.
Aquests dies preprimaverals, quan surto a passejar els gossos passo espressament pel sol i em dedico a mirar i a envejar totes les cases i les terrasses que el reben de ple. I moltes estan tancades i barrades; persianes avall, porticons tancats. Quin desaprofitament!
Regaleu-me la casa, que en trauré més partit!
El jardí només el veus si fas el tafaner per alguna escletxa que deixi lliure el bruc que van posar per tapar les reixes, i és un jardí on només hi ha un arbre molt gran (que ja hi era de sempre) i tot de gespa. Massa "mira'm i no em toquis" i massa tancamenta.
No ho puc entendre. Això del jardí, ja s'ho faran, però el sol... Jo el necessito tant que de vegades penso que dec tenir adn vegetal i que faig la fotosíntesi, perquè surto a buscar el sol com les plantes del pati, que s'estiragassen per arribar a la part de dalt de la paret, l'únic lloc on peta el sol.
Aquests dies preprimaverals, quan surto a passejar els gossos passo espressament pel sol i em dedico a mirar i a envejar totes les cases i les terrasses que el reben de ple. I moltes estan tancades i barrades; persianes avall, porticons tancats. Quin desaprofitament!
Regaleu-me la casa, que en trauré més partit!
dimecres, de febrer 04, 2009
Imbècils de ciutat
Estic indignada amb aquests capullos integrals de ciutat que han fet tancar una granja de vaques, que és el substent d'una família de poble, perquè la pudor i el soroll els molesta quan "baixen al poble" el cap de setmana.
I no és maco? Pobrissons subnormals profunds, que no saben que a la ciutat hi ha uns sorolls implícits i al camp uns altres, no pas silenci absolut.
Ara que el jutge també s'hi ha ben lluït, donant-los la raó. Deu ser un altre capullot que el cap de setmana s'empassa dues hores de cua amb el 4x4, s'atura a l'hipermercat de camí en comptes de fer despesa als comerços del poble; arriba a la urbanització (of course) tocant el clàxon per avisar els veïns que "ja és aquí", i encara té els collons de dir que, a l'estiu, les cigarres de dia i els grills de nit fan massa soroll, o sigui que imagina't si té una granja de vaques a 5 quilòmetres o un camp de blat al costat, que al seu gos de pedigrí no el pot ni treure a passejar perquè li entren espigues seques a les orelles i ja està buscant-ne el propietari per fotre-li un plet i de pas arrabassar-li el camp i muntar-s'hi una pista de tenis. No, perdó, de pàdel.
I tot això ho diu una exbarcelonina, "pixapins" per definició.
I no és maco? Pobrissons subnormals profunds, que no saben que a la ciutat hi ha uns sorolls implícits i al camp uns altres, no pas silenci absolut.
Ara que el jutge també s'hi ha ben lluït, donant-los la raó. Deu ser un altre capullot que el cap de setmana s'empassa dues hores de cua amb el 4x4, s'atura a l'hipermercat de camí en comptes de fer despesa als comerços del poble; arriba a la urbanització (of course) tocant el clàxon per avisar els veïns que "ja és aquí", i encara té els collons de dir que, a l'estiu, les cigarres de dia i els grills de nit fan massa soroll, o sigui que imagina't si té una granja de vaques a 5 quilòmetres o un camp de blat al costat, que al seu gos de pedigrí no el pot ni treure a passejar perquè li entren espigues seques a les orelles i ja està buscant-ne el propietari per fotre-li un plet i de pas arrabassar-li el camp i muntar-s'hi una pista de tenis. No, perdó, de pàdel.
I tot això ho diu una exbarcelonina, "pixapins" per definició.
dilluns, d’octubre 27, 2008
Foc joliu
Mireu quin farcell de llenya més bufó vaig fer ahir, del tot improvisat (la Leia es pensava que eren branques per jugar i no parava de mossegar-les).
Mentre passejava per les vinyes vaig anar recollint branques de ceps secs (aviam si ho podeu dir ràpid, "cepssecs"), però no tenia res amb què agafar-les. Sort que al camp hi ha de tot... Fins i tot aquesta mena de tros de tendal amb cordes incloses que em va permetre de carregar-ho fins a casa.
Avui ho he repetit, però m'he endut un cinturó espressament per poder improvisar una mica millor, i he triomfat. Tot sigui per preparar-me per a la fredorada que ve! (i per pagar una mica menys de calefacció, que l'any passat, la factura em va deixar seca!)
Mentre passejava per les vinyes vaig anar recollint branques de ceps secs (aviam si ho podeu dir ràpid, "cepssecs"), però no tenia res amb què agafar-les. Sort que al camp hi ha de tot... Fins i tot aquesta mena de tros de tendal amb cordes incloses que em va permetre de carregar-ho fins a casa.
Avui ho he repetit, però m'he endut un cinturó espressament per poder improvisar una mica millor, i he triomfat. Tot sigui per preparar-me per a la fredorada que ve! (i per pagar una mica menys de calefacció, que l'any passat, la factura em va deixar seca!)
dijous, d’agost 28, 2008
Pura lògica
A la feina s'han començat a donar casos de lipoatròfia muscular, una malaltia relacionada amb llocs de treball amb molta electricitat estàtica i poca humitat.
No és greu, només és que et desapareix un tros de greix de les cuixes, i sobre tot afecta a les dones.
Així que jo dic: cel·lulítiques del món, tanqueu-vos uns mesos en una oficina mal ventilada i molt cablejada i totes les txitxes desapareixeran! I això no s'acaba aquí: si tenim menys greix no passem tanta calor, si no tenim calor no encenem l'aire condicionat, si no encenem l'aire no consumim tanta energia ni llencem diòxid de carboni a l'exterior, i si no llencem diòxid de carboni, els pols no es desfaran.
Per lògica: lipoatròfia muscular + cel·lulitis = salvació del món.
No és greu, només és que et desapareix un tros de greix de les cuixes, i sobre tot afecta a les dones.
Així que jo dic: cel·lulítiques del món, tanqueu-vos uns mesos en una oficina mal ventilada i molt cablejada i totes les txitxes desapareixeran! I això no s'acaba aquí: si tenim menys greix no passem tanta calor, si no tenim calor no encenem l'aire condicionat, si no encenem l'aire no consumim tanta energia ni llencem diòxid de carboni a l'exterior, i si no llencem diòxid de carboni, els pols no es desfaran.
Per lògica: lipoatròfia muscular + cel·lulitis = salvació del món.
dimarts, de juliol 01, 2008
Aprofitant
Avui he anat a veure el Toni Mestres, que algú recordarà com a home del temps de la tele fa anys, i que ara fa el Quèquicom al Canal 33, un programa de ciència força didàctic.
Fa uns mesos van emetre un reportatge de casa seva, a Vilafranca, dissenyada de manera "sostenible": s'aprofita tota l'aigua de pluja per a ús de boca, emmagatzemant-la i tractant-la; hi ha plaques solars d'aigua calenta i de generació d'electricitat; hi ha vàters secs, que no utilitzen l'aigua i envien els residus a un compostador soterrat que genera adob per al jardí... La casa no està connectada a la claveguera ni a la xarxa municipal d'aigua i és tot un exemple de com es poden fer de diferents i ambientalment responsables les coses (i les cases).
Hi he anat perquè m'interessa fer algunes d'aquestes instal.lacions a la nostra futura casa (ja aniré informant), però m'ha servit per aprendre i entendre moltes coses que desconeixia, i per valorar què em surt a compte fer i què no.
Em conformo amb aprofitar l'aigua de pluja i les aigües grises, amb escalfar l'aigua amb plaques solars i amb regar amb l'aigua del pou. La resta és molt interessant però molt car, avui en dia és més una qüestió de principis que no pas d'estalvi econòmic (només s'amortitza al cap de força anys); i a més requereix tenir molt de terreny per a dipòsits soterrats, espai per als elements de tractament...
I a sobre l'estat subvenciona ben poc tots aquests temes. Com pot ser que siguem un dels països europeus amb més insolació i que sigui encara tan car i complicat fer instal.lacions solars? Per no parlar de l'aprofitament de l'aigua en un país on passem força cicles de sequera.
Fa uns mesos van emetre un reportatge de casa seva, a Vilafranca, dissenyada de manera "sostenible": s'aprofita tota l'aigua de pluja per a ús de boca, emmagatzemant-la i tractant-la; hi ha plaques solars d'aigua calenta i de generació d'electricitat; hi ha vàters secs, que no utilitzen l'aigua i envien els residus a un compostador soterrat que genera adob per al jardí... La casa no està connectada a la claveguera ni a la xarxa municipal d'aigua i és tot un exemple de com es poden fer de diferents i ambientalment responsables les coses (i les cases).
Hi he anat perquè m'interessa fer algunes d'aquestes instal.lacions a la nostra futura casa (ja aniré informant), però m'ha servit per aprendre i entendre moltes coses que desconeixia, i per valorar què em surt a compte fer i què no.
Em conformo amb aprofitar l'aigua de pluja i les aigües grises, amb escalfar l'aigua amb plaques solars i amb regar amb l'aigua del pou. La resta és molt interessant però molt car, avui en dia és més una qüestió de principis que no pas d'estalvi econòmic (només s'amortitza al cap de força anys); i a més requereix tenir molt de terreny per a dipòsits soterrats, espai per als elements de tractament...
I a sobre l'estat subvenciona ben poc tots aquests temes. Com pot ser que siguem un dels països europeus amb més insolació i que sigui encara tan car i complicat fer instal.lacions solars? Per no parlar de l'aprofitament de l'aigua en un país on passem força cicles de sequera.
dimarts, de febrer 26, 2008
Llavors
Avui a les notícies de "la tele 3", com diu la iaia, han parlat d'una cosa una mica apocalíptica: a Noruega han muntat un banc de llavors d'espècies vegetals de tot el món. Es conservaran sota zero en un lloc glaçat naturalment, i per tant no hauran de patir per tallades de llum provocades per guerres, fi dels recursos o el que sigui. Sembla que el món comença a pensar que potser no és tan difícil que ens el carreguem i només sobrevisquin uns quants (si és que ho fan). Per a aquests afortunats, milions de llavors classificades segons l'espècie i la provinença perquè puguin tornar a muntar-se l'hortet, probablement no urbà, perquè potser de les ciutats només en quedaran restes polsoses i fumejants.
Crec que, tal com anem, estem més a prop d'aquesta situació que no pas de tornar a una societat i una economia justes, equilibrades, produint el necessari i no el màxim que puguem. Però cal fer un esforç per canviar-ho.
Jo penso que cal començar per un mateix, a casa, mirant d'estalviar al màxim d'energia i d'aigua i de reduïr els residus, entre les coses que ara em vénen al cap. Només així es pot anar després escampant la llavor, mai millor dit, de la conscienciació (quina ràbia de paraula) social sobre aquests temes. Si ens ho expliquen en plan apocalíptic, des d'altes tribunes polítiques o econòmiques, sona llunyà i penses que no n'hi ha per tant, que exageren perquè hi ha interessos. Així, és més fàcil saber d'experiències personals d'altres per posar-t'hi i veure que no es tracta de dur la roba bruta ni deixar de dutxar-se.
Me n'he adonat amb la meva mare. Li vaig explicar que recullo tota l'aigua de pluja que puc, i que el que més greu em sap és no poder recuperar la que baixa de la teulada, que està canalitzada directament cap a la claveguera amb un tub que baixa pel pati. Li vaig dir que volia preguntar a un paleta si es pot tallar el tub, que és de plàstic, i posar-hi un dipòsit. L'endemà era ella la que m'insistia a que ho preguntés ja.
Poc a poc, algunes persones se'n van fent a la idea, però cal fer molta feina per arribar a no fer servir les llavors del banc noruec.
Crec que, tal com anem, estem més a prop d'aquesta situació que no pas de tornar a una societat i una economia justes, equilibrades, produint el necessari i no el màxim que puguem. Però cal fer un esforç per canviar-ho.
Jo penso que cal començar per un mateix, a casa, mirant d'estalviar al màxim d'energia i d'aigua i de reduïr els residus, entre les coses que ara em vénen al cap. Només així es pot anar després escampant la llavor, mai millor dit, de la conscienciació (quina ràbia de paraula) social sobre aquests temes. Si ens ho expliquen en plan apocalíptic, des d'altes tribunes polítiques o econòmiques, sona llunyà i penses que no n'hi ha per tant, que exageren perquè hi ha interessos. Així, és més fàcil saber d'experiències personals d'altres per posar-t'hi i veure que no es tracta de dur la roba bruta ni deixar de dutxar-se.
Me n'he adonat amb la meva mare. Li vaig explicar que recullo tota l'aigua de pluja que puc, i que el que més greu em sap és no poder recuperar la que baixa de la teulada, que està canalitzada directament cap a la claveguera amb un tub que baixa pel pati. Li vaig dir que volia preguntar a un paleta si es pot tallar el tub, que és de plàstic, i posar-hi un dipòsit. L'endemà era ella la que m'insistia a que ho preguntés ja.
Poc a poc, algunes persones se'n van fent a la idea, però cal fer molta feina per arribar a no fer servir les llavors del banc noruec.
dilluns, de gener 28, 2008
Los lunes al sol
I los martes, i los miércoles, i los jueves... Aquí m'instal.lo una estoneta cada matí per llegir, escriure o el que sigui i carregar les piles amb el sol. És a la teulada, directament sobre les teules. La setmana passada em posava al terrat (al darrere), però els cotxes passen molt a prop i segons en quina posició està el sol t'has d'anar movent per no tenir ombra. Ahir vaig gosar trepitjar les teules i vaig descobrir que aquest racó queda més arrecerat, lluny dels cotxes i amb sol tota l'estona.
M'hi he estat mitja hora i me n'he hagut d'anar de la calorada que tenia! El jersei gruixut que veieu l'havia pujat per si tenia fred però enlloc de posar-me'l, m'he tret l'altre que duia.
També veieu el llibre que estic llegint, en francès, i el diccionari mini, que consulto al mateix ritme al que llegeixo.
Ahir vaig veure el 30 minuts, que parlava de que el desenvolupament humà ha arribat al límit i de les diferents iniciatives que hi ha per reduïr el consum, els residus i la contaminació. No sé per què, sense haver estat mai una ecologista radical, cada vegada aquest tema m'interessa més. Em fa pena veure la de bosses de plàstic que et donen a tot arreu; a la farmàcia t'emboliquen una capsa de medicament amb un paper: cal? de què serveix? A la verduleria et posen cada cosa en bosses, i les bosses dins d'una altra. La gent agafa el cotxe per a qualsevol desplaçament. No som conscients de l'aigua que gastem i molt menys de què significa per al medi ambient tenir un llum encès hores i hores encara que no hi siguem, o la tele en standby tot el dia. Veure tot això m'afecta personalment, penso en com puc canviar les coses a casa meva i com puc fer-ho entendre a la gent del meu voltant. De moment he aconseguit que ma mare separi els materials per a reciclar, però el problema no és reciclar, és no generar residus. Si no compressim les petxugues de pollastre en una safata de pòrex no caldria reciclar-la després.
Avui he anat a comprar amb una bossa de roba i una de plàstic que tenia a casa. Ho he aconseguit amb la verdura (comprada a un pagès de la comarca, reduïnt doncs els costos afegits de transport), però el pa tallat me l'han posat en bossa i el llegum, també. El proper dia que en compri, de llegum, duré els tàpers de casa, i per al pà hauré de pensar una solució, ja que el compro rodó llescat i cal posar-lo en algun lloc. A la farmàcia havia de comprar diverses coses i m'han donat una bossa de plàstic gran, que he aprofitat per a posar les de llegum i la carn embolicada en paper, perquè la de roba ja era plena. El proper dia, bossa de roba, tàpers i carro.
M'encantaria posar energia solar a casa però encara és car (uns 5.000€) i és difícil aconseguir subvencions. De totes maneres, com que temps és el que em sobra, em posaré a investigar com puc reduïr-ne el preu.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)