Situació: màquina tallagespa elèctrica comprada al Lidl el 14 de maig. Molt barata. Sabem que aquests aparells s'haurien de comprar en botigues especialitzades, però l'economia arriba on arriba i aquesta és una compra de necessitat. I direu, quina pijada, necessitar tallar la gespa! Doncs no és cap pijada: la Leia, la nostra gossa amant del camp, té un imant especial per atraure espigues cap a dins de les orelles i del nas. Aquesta temporada ja li hem tret (fet treure per la veterinària, més aviat) cinc espigues a les orelles i una al nas. Aquesta última va implicar anestèsia general, amb el cost consegüent. I és que la gespeta bonica que ens surt a casa, quan té un pam d'alt es converteix en espigues. I són gairebé 2.000 metres quadrats de jardí.
Desenvolupament: la màquina tallagespa del Lidl no està preparada per a terrenys on hi ha pedres amagades entre l'herba. Se li doblega una punta de la "cutxilla" fins al punt que toca a terra i no es pot fer servir. Ens hem adonat massa tard que hem d'apartar les pedres. Intentem buscar recanvis a les botigues especialitzades de Vilafranca (sort que estem en una regió on es manegen màquines diverses de jardineria i agricultura). No en tenen per a aquest model. Per a més inri, no podem descargolar la "cutxilla" per més força que fem. Truquem al servei tècnic del fabricant. Ens poden enviar des d'Alemanya la "cutxilla" de recanvi per un preu raonable. Fem un últim intent de descargolar la vella abans de fer el pagament de la nova. Impossible.
Desenllaç: enviem un email al proveïdor del recanvi per dir-li que finalment no el comprarem perquè no podem descargolar el vell, i afegim un comentari: "Hem quedat molt descontents del producte, perquè no ens ha durat ni un mes". Aquest matí (24 h després de la queixa) rebem un mail que diu que ens enviaran un tallagespa nou.
Ens preguntem: i si enviem un mail al Mariano Rajoy per dir-li que hem quedat molt descontents de la seva actuació, aviam si ens envia un govern nou?
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Animalons. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Animalons. Mostrar tots els missatges
divendres, de juny 08, 2012
dimecres, de maig 25, 2011
L'espiga
Jo no crec ni en el cel ni en l'infern ni en cap déu, però crec en les espigues. Les espigues són el bé i el mal alhora. El bé, perquè transporten la llavor de la seva planta arreu; són símbol de fecunditat. I el mal, perquè un cop l'any compleixen el ritu de ficar-se dins l'orella de la Leia i amargar-nos el dia amb una visita al veterinari que ens costa un ull de la cara.
La Leia acaba de fer 4 anys, i ahir a la nit va complir la tradició espiguera anual. Quatre anys, quatre espigues. Mira que anem a passejar prenent totes les precaucions: quan els camps comencen a estar plens d'espigues, en vigilem la progressió i quan comencen a assecar-se no deixem que la Leia hi corri, cosa gens fàcil per a una gossa que gaudeix d'endinsar-se en un camp d'herba alta i anar fent bots per treure'n el cap pel damunt. Durant la passejada, de tant en tant, si s'ha infiltrat en zona perillosa, li revisem les orelles. Li rapem el pèl de dins les orelles a la primavera perquè cap espiga el pugui fer servir per arrapar-se i baixar avall. Però elles són més llestes que nosaltres.
Ahir a la nit, quan ja feia estona que érem a casa després de passejar i el perill havia passat, em ve la Leia amb el cap inclinat i mirada de "socors". Li obro l'orella que duia més baixa i arribo a temps de veure-hi els pèls de l'espiga, però no de caçar-la amb les ungles (aquí és quan lamento no ser més presumida i dur les ungles llargues). Al cap d'una estona de remenar a quatre mans per l'orella amb les pinces del lavabo i un lot de petaca ens vam donar per vençuts.
D'aquí a una hora toca veterinari. Hi pot haver dues versions: la barata, que és que entre tots dos agafem la Leia i la veterinària li aconsegueixi treure l'espiga gràcies a uns estris més sofisticats que els nostres, o la cara, que és anestèsia al canto. Cosa que implica dur-nos la gossa mig adormida i haver de fer guàrdia durant tres o quatre hores a casa, envoltada de coixins perquè no es faci mal quan comenci a despertar-se i no s'aguanti encara el pes del cos o el cap.
Oh espigues, jo us venero, faré un sacrifici ritual cada any si convé, però no cal que em demostreu el vostre poder prenent la Leia com a víctima; ja tinc clar que si el món peta vosaltres sereu les úniques supervivents (bé, juntament amb els bacteris, que diria el Punset).
dimecres, d’abril 20, 2011
Gossos ridículs
Ahir vaig portar l'Armandu a pelar (nota per a seguidors nous: l'Armandu és un gos) a la perruqueria canina me´s barata de Vilafranca, i probablement de tot Catalunya. Encara que no els aniria malament fer-se una llista de preus, perquè les tres últimes vegades que l'hi hem dut en l'últim any ens ha costat 15, 17 i, ahir, 19 €, i li fan sempre el mateix.
El que deia. M'havien donat hora per a les 16.30 h. Hi arribo puntual i coincideixo a la porta amb un paio —trenta-pocs anys, pinta de tioneng que ha posat una mica de seny, cotxe 4x4 d'aquests urbans grossos— amb un gosset ridícul, un d'aquests falders que pesen 4 o 5 quilos i de pèl llarg. No és que critiqui el gos, és que no entenc la relació paio que va de xulopiscines-gos ridícul, igual que no entenc la de torero (és a dir, súmmum de la masculinitat)-mitges fúcsies. Entrem alhora i ell li diu al de la botiga (àlies "el pudent", per la terrible pudor de suor que fa estiu i hivern) que ja va banyar el gos fa un parell de dies i que només vol que el pentinin i li facin la trena aquella que van quedar… Deumeusenyor! Un tioneng demanant que li facin una trena al seu gos! Ara ja ho he vist tot.
Quan torno a recollir l'Armandu, dues hores després, torno a coincidir amb el paio. Ja ha vist el gos "acabat" per la finestreta i em diu: "Al mío le han hecho lo que han querido, yo quería que le dejaran el pelo largo [de la cara] y se lo han cortado". Però quan li tornen el gos veu que sí que li han fet la trena, malgrat la retallada, i ja es queda content.
Me l'imagino quedant al vespre al parc amb els seus col·legues, tots en xandall del Madrid, fent-se un porro asseguts al respatller del banc i cadascun amb un gos ridícul de pentinat ridícul a la falda. El món està canviant.
El que deia. M'havien donat hora per a les 16.30 h. Hi arribo puntual i coincideixo a la porta amb un paio —trenta-pocs anys, pinta de tioneng que ha posat una mica de seny, cotxe 4x4 d'aquests urbans grossos— amb un gosset ridícul, un d'aquests falders que pesen 4 o 5 quilos i de pèl llarg. No és que critiqui el gos, és que no entenc la relació paio que va de xulopiscines-gos ridícul, igual que no entenc la de torero (és a dir, súmmum de la masculinitat)-mitges fúcsies. Entrem alhora i ell li diu al de la botiga (àlies "el pudent", per la terrible pudor de suor que fa estiu i hivern) que ja va banyar el gos fa un parell de dies i que només vol que el pentinin i li facin la trena aquella que van quedar… Deumeusenyor! Un tioneng demanant que li facin una trena al seu gos! Ara ja ho he vist tot.
Quan torno a recollir l'Armandu, dues hores després, torno a coincidir amb el paio. Ja ha vist el gos "acabat" per la finestreta i em diu: "Al mío le han hecho lo que han querido, yo quería que le dejaran el pelo largo [de la cara] y se lo han cortado". Però quan li tornen el gos veu que sí que li han fet la trena, malgrat la retallada, i ja es queda content.
Me l'imagino quedant al vespre al parc amb els seus col·legues, tots en xandall del Madrid, fent-se un porro asseguts al respatller del banc i cadascun amb un gos ridícul de pentinat ridícul a la falda. El món està canviant.
dijous, de desembre 02, 2010
divendres, de juliol 23, 2010
dijous, de març 25, 2010
divendres, de març 12, 2010
Covardia o simple observació?
Pensament B de l'Armandu: "Només ho trepitjaré quan m'assegurin que no m'hi enfonsaré."
Pensament C de l'Armandu: "I això es menja?"
dimecres, de gener 13, 2010
Conte lepidòpter
Hi havia una vegada una colònia de papallones que vivien dins un estómac femení. S'hi havien instal·lat a mig desembre i no semblava que tinguessin plans d'anar-se'n en breu. Tenien vida pròpia i es movien a ritme de rumba catalana, com a mínim, així que sonava l'avís de missatges del mòbil un cop al dia amb aquell nom concret. I quan aquell nom es transfigurava en ell en carn i ossos les papallones es revolucionaven, anul·laven algunes capacitats essencials (com ara menjar, dormir i parlar amb un mínim de coherència) i exaltaven els sentits.
La vida hiperactiva de les papallones contrastava amb les del seu continent, que no tenia ganes de treballar ni d'estudiar ni de fer res que no fos esperar la seva ració de comunicació diària.
Encara no se sap si van acabar menjant anissos, però el procés de coneixement mutu a foc lent estava esdevenint el millor mètode no científic de mantenir i ampliar una colònia de papallones.
La vida hiperactiva de les papallones contrastava amb les del seu continent, que no tenia ganes de treballar ni d'estudiar ni de fer res que no fos esperar la seva ració de comunicació diària.
Encara no se sap si van acabar menjant anissos, però el procés de coneixement mutu a foc lent estava esdevenint el millor mètode no científic de mantenir i ampliar una colònia de papallones.
dijous, de desembre 24, 2009
Bon Nadal!
Per una vegada que vull aprofitar el temps i treballar l'horeta i mitja que tinc fins a fer La Gran Evasió cap a Barcelona carregada de regals (un d'ells és un carro de la compra, però no el puc aprofitar per dur trastos perquè està embolicat), roba per a 4 dies, feina per fer, ordinador, menjar i gossos (que no és el mateix), i l'Acrobat Professional decideix que, com a bon professional, avui ha de fer vacances. Fa deu minuts que rumia i la rodeta aquella de coloraines (el Mac és un ordinador gai?) gira i gira sense parar…
Potser és una estratègia per fer-me actualitzar el bloc, cosa que últimament no faig perquè he de dividir les neurones que tinc entre els contes, que s'enduen la poca inspiració que em queda; la feina, que em crema unes quantes —moltes— neurones amb frases (havia escrit farses i, mira, potser és veritat) inintel·ligibles de 10 línies seguides de llenguatge jurídic, i els estudis.
En fi, el que toca ara és dir als pocs lectors que em deuen quedar que us ho passeu molt bé i que vigileu amb els polvorons i la família política, que són traïdors.
Potser és una estratègia per fer-me actualitzar el bloc, cosa que últimament no faig perquè he de dividir les neurones que tinc entre els contes, que s'enduen la poca inspiració que em queda; la feina, que em crema unes quantes —moltes— neurones amb frases (havia escrit farses i, mira, potser és veritat) inintel·ligibles de 10 línies seguides de llenguatge jurídic, i els estudis.
En fi, el que toca ara és dir als pocs lectors que em deuen quedar que us ho passeu molt bé i que vigileu amb els polvorons i la família política, que són traïdors.
dimecres, de desembre 16, 2009
divendres, de desembre 04, 2009
dissabte, d’octubre 03, 2009
Em sembla que he perdut alguna cosa aquí dins…
(Observeu com li penja la galta i se li veu el rosa del llavi.)
dilluns, de setembre 14, 2009
Impressions de Tàrrega
(Hi he estat treballant uns dies a la Fira de Teatre al Carrer)
1-És el lloc amb més gos-i-flautes (en castellà, perroflautas o piesnegros) per metre quadrat del món.
1-a) No entenc el lligam entre ser gos-i-flauta i el teatre al carrer. Que t'agradi anar amb la roba mig estripada, amb rastes, descalç pel carrer, amb un gos sense lligar i amb una xibeca a la mà tothora implica l'obligatorietat d'agradar-te mirar i fer malabars? O és que el fet d'agradar-te els malabars provoca una metamorfosi de roba i cabell i fa aparèixer un gos del no-res? És més, estic convençuda que entre tota l'horda de gos-i-flautes, a algun no li deu entusiasmar la cosa malabarística, però no es deu atrevir a dir-ho per por que no el duguin a la perruqueria i a Zara i li posin corretja i antipuces al gos (segur que estic fent molts amics, dient això).
2-És un mostrari de furgonetes i vehicles de tota mena aptes per dormir-hi —o no aptes, però ho proven igualment— (el 99%, amb un atapeït contingut de gos-i-flautes).
3-És també un mostrari d'olors corporals (suor, pixum) i extracorporals (porros de totes mides i colors, cadascun amb la seva olor, i líquid de vàter químic que sobreïx).
4-He entès en carn pròpia el significat d'espartà (segons el DLC: 2 adj. [LC] Caracteritzat per una certa austeritat i rigidesa. Un esperit espartà. Una educació espartana.): a les fotos, l'"hotel" on he estat: 15 habitacions fetes a les golfes d'un edifici de pisos on hi viuen; el sostre, inclinat (jo he tingut la sort de tenir finestra; d'altres, només claraboia); cap endoll; un armari on és impossible penjar-hi res perquè els darreres són la pròpia paret, que fa un queixal; el matalàs, amb un bon sot; les portes de les habitacions tanquen malament i et pots trobar que durant la nit se t'hagi obert; les parets i les portes, com de paper de fumar (sents el veí que ronca i el degoteig de la dutxa); els lavabos, al passadís; les tovalloles que et donen (netes, això sí), petites (cosa que no et permet embolicar-te-la en sortir de la dutxa per anar a l'habitació —s'han vist força culs aquests dies pel passadís—); sense cap persona a qui puguis demanar res (la "pensió", com l'anomenen, la gestiona directament la fira).
1-És el lloc amb més gos-i-flautes (en castellà, perroflautas o piesnegros) per metre quadrat del món.
1-a) No entenc el lligam entre ser gos-i-flauta i el teatre al carrer. Que t'agradi anar amb la roba mig estripada, amb rastes, descalç pel carrer, amb un gos sense lligar i amb una xibeca a la mà tothora implica l'obligatorietat d'agradar-te mirar i fer malabars? O és que el fet d'agradar-te els malabars provoca una metamorfosi de roba i cabell i fa aparèixer un gos del no-res? És més, estic convençuda que entre tota l'horda de gos-i-flautes, a algun no li deu entusiasmar la cosa malabarística, però no es deu atrevir a dir-ho per por que no el duguin a la perruqueria i a Zara i li posin corretja i antipuces al gos (segur que estic fent molts amics, dient això).
2-És un mostrari de furgonetes i vehicles de tota mena aptes per dormir-hi —o no aptes, però ho proven igualment— (el 99%, amb un atapeït contingut de gos-i-flautes).
3-És també un mostrari d'olors corporals (suor, pixum) i extracorporals (porros de totes mides i colors, cadascun amb la seva olor, i líquid de vàter químic que sobreïx).
4-He entès en carn pròpia el significat d'espartà (segons el DLC: 2 adj. [LC] Caracteritzat per una certa austeritat i rigidesa. Un esperit espartà. Una educació espartana.): a les fotos, l'"hotel" on he estat: 15 habitacions fetes a les golfes d'un edifici de pisos on hi viuen; el sostre, inclinat (jo he tingut la sort de tenir finestra; d'altres, només claraboia); cap endoll; un armari on és impossible penjar-hi res perquè els darreres són la pròpia paret, que fa un queixal; el matalàs, amb un bon sot; les portes de les habitacions tanquen malament i et pots trobar que durant la nit se t'hagi obert; les parets i les portes, com de paper de fumar (sents el veí que ronca i el degoteig de la dutxa); els lavabos, al passadís; les tovalloles que et donen (netes, això sí), petites (cosa que no et permet embolicar-te-la en sortir de la dutxa per anar a l'habitació —s'han vist força culs aquests dies pel passadís—); sense cap persona a qui puguis demanar res (la "pensió", com l'anomenen, la gestiona directament la fira).
dimecres, de setembre 09, 2009
Comodíssima "de la muerte"
Els humans no en sabeu, de fer migdiades. Que si mal estirats al sofà, amb els peus sortint; que si estirats al llit amb coixí tovet al clatell… Res, home, res. No hi ha res més bo que dormir a terra i amb el cap recolzat a la prestatgeria, amb el solet a la cara. Oh, quins roncs que faig més de gust! (Si ho pregunteu a la mestressa us dirà que ronco tant que de nit la desperto, però és una exagerada; les meves vibracions sonores només han provocat unes quantes esquerdes de no res a la casa.)
dilluns, de setembre 07, 2009
Evident
Passeges els dos gossos pel carrer i a la gent li vénen ganes de demostrar els seus dots de càlcul:
—Dos gossos —em diu cada dia una senyora en creuar-nos. No sé si m'ho diu per si jo no me n'he adonat o per mantenir la ment activa.
D'altres van més enllà i s'atreveixen a provar amb la retòrica:
—Dos gossos?
Com si no estiguessin segurs de la seva pròpia vista. A aquests la propera vegada els contestaré:
—No, dos no, quatre, però dos són invisibles i només els veig jo, i vostè n'acaba de trepitjar una caca (invisible).
—Dos gossos —em diu cada dia una senyora en creuar-nos. No sé si m'ho diu per si jo no me n'he adonat o per mantenir la ment activa.
D'altres van més enllà i s'atreveixen a provar amb la retòrica:
—Dos gossos?
Com si no estiguessin segurs de la seva pròpia vista. A aquests la propera vegada els contestaré:
—No, dos no, quatre, però dos són invisibles i només els veig jo, i vostè n'acaba de trepitjar una caca (invisible).
dimecres, de setembre 02, 2009
Resum gràfic de l'estiu
Platja i "calma txitxa".
Albert Pla a Vilafranca.
El primer Sant Fèlix de la Martina.
Els gegants i els assistents a l'última processó de l'FM, de tornada pel carrer de casa.
Migdiada canina.
(detall de migdiada canina —els ulls ben tancats)
Albert Pla a Vilafranca.
El primer Sant Fèlix de la Martina.
Els gegants i els assistents a l'última processó de l'FM, de tornada pel carrer de casa.
Migdiada canina.
(detall de migdiada canina —els ulls ben tancats)
dimecres, d’agost 26, 2009
La terrible mort del Drac de Vilafranca
Poc s'esperava la terrible bèstia que assalta la vila un cop l'any i durant tres dies la sotmet als seus capricis de foc i espurnes que tindria un final tan patètic: a queixalades de l'Armandu, que se l'ha pres com un divertiment digne de ser mastegat per passar l'estona. Aquest és el resultat de l'acció canina contra l'acció draconiana.
Aprecieu la zona mullada, efecte de la saliva del gos.
Però, tal com correspon a un animal llegendari, el drac resorgirà sota un vestit de cel·lo i aironfix i ocuparà el seu lloc a la festa major vinent i a totes les botigues que el vulguin acollir en la innocent forma d'agulla per a la roba.
(Versió ràpida: l'Armandu s'ha carregat el patró de l'agulla del drac (a sota), però els danys no són irreversibles i l'enganxaré quan s'assequi.)
Aprecieu la zona mullada, efecte de la saliva del gos.Però, tal com correspon a un animal llegendari, el drac resorgirà sota un vestit de cel·lo i aironfix i ocuparà el seu lloc a la festa major vinent i a totes les botigues que el vulguin acollir en la innocent forma d'agulla per a la roba.
(Versió ràpida: l'Armandu s'ha carregat el patró de l'agulla del drac (a sota), però els danys no són irreversibles i l'enganxaré quan s'assequi.)
dimecres, d’agost 19, 2009
"Abandonagossos" s'hauria de convertir en l'insult més fort
Aquest matí, anant cap a la platja, quan passàvem per Bellvei hem vist un gost que anava desorientat, corrent al costat de la carretera, separant-se'n, tornant-s'hi a acostar perillosament. Tots els cotxes hem afluixat i finalment el gos se n'ha apartat i ha semblat que entrava en el recinte d'una fàbrica, com si intuís que allà les coses li anirien més bé.
Era mitjà, molt pelut, com si fos una barreja de pastor alemany, de color marró fosc i amb un pam de llengua fora. En passar-hi a prop m'he adonat que tenia alguna cosa enganxada a la part de dalt del morro, i llavors he vist què era: un tros de cinta adhesiva de paper, la de pintor! Li havien tancat el morro amb cinta adhesiva! Per sort, se n'ha pogut desfer.
No tinc paraules per descriure la no-persona que ha fet una cosa així. Fill de puta no és prou fort. De fet, no crec que calgui definir un ésser tan repugnant amb paraules. Simplement deu ser algú que no té cor. Literalment. Algú a qui van treure el cor per canviar-li per un altre però que un cop era a la taula d'operacions es van adonar que el del recanvi no era compatible amb un ésser tan execrable i el van deixar marxar així, sense cor. Només algú així pot tenir la sang freda (o no tenir sang) per treure el gos de casa seva, encintar-li el morro, carregar-lo al cotxe i deixar-lo anar enmig de la carretera. Per sort, aquest algú també devia perdre el cervell (més aviat se li devia escolar per l'orella un dia mentre es banyava, de tan desfet que el devia tenir) i va fer servir cinta de pintor, que es trenca fàcilment, i no cinta americana.
Espero que algú de la fàbrica on el gos ha entrat s'hagi commogut tant en veure-li la cinta que li hagi donat un bon bol d'aigua fresca, l'hagi deixat descansar a l'ombra i se l'hagi endut després a casa.
A mi m'ha servit per confirmar que sí, que jo tinc cor, perquè me l'he notat encongit i esmorteït i se m'han omplert els ulls de llàgrimes.
No desitjo res de dolent a qui ha fet això, només que l'enganxin amb cinta americana platejada al mig de la carretera amb les cames obertes un migdia d'agost, que tots els cotxes i els camions li aixafin els collons (no, si a sobre faig rodolins!) i que un gos se li pixi a les ferides.
Trobo que no és res de dolent, comparat amb el que ha fet ell. Podria dir que hi ha moltes solucions abans de maltractar i abandonar un gos, però com que un humà-rata no ho entendria, val més no gastar saliva. Bé, en escopir-lo, sí.
Era mitjà, molt pelut, com si fos una barreja de pastor alemany, de color marró fosc i amb un pam de llengua fora. En passar-hi a prop m'he adonat que tenia alguna cosa enganxada a la part de dalt del morro, i llavors he vist què era: un tros de cinta adhesiva de paper, la de pintor! Li havien tancat el morro amb cinta adhesiva! Per sort, se n'ha pogut desfer.
No tinc paraules per descriure la no-persona que ha fet una cosa així. Fill de puta no és prou fort. De fet, no crec que calgui definir un ésser tan repugnant amb paraules. Simplement deu ser algú que no té cor. Literalment. Algú a qui van treure el cor per canviar-li per un altre però que un cop era a la taula d'operacions es van adonar que el del recanvi no era compatible amb un ésser tan execrable i el van deixar marxar així, sense cor. Només algú així pot tenir la sang freda (o no tenir sang) per treure el gos de casa seva, encintar-li el morro, carregar-lo al cotxe i deixar-lo anar enmig de la carretera. Per sort, aquest algú també devia perdre el cervell (més aviat se li devia escolar per l'orella un dia mentre es banyava, de tan desfet que el devia tenir) i va fer servir cinta de pintor, que es trenca fàcilment, i no cinta americana.
Espero que algú de la fàbrica on el gos ha entrat s'hagi commogut tant en veure-li la cinta que li hagi donat un bon bol d'aigua fresca, l'hagi deixat descansar a l'ombra i se l'hagi endut després a casa.
A mi m'ha servit per confirmar que sí, que jo tinc cor, perquè me l'he notat encongit i esmorteït i se m'han omplert els ulls de llàgrimes.
No desitjo res de dolent a qui ha fet això, només que l'enganxin amb cinta americana platejada al mig de la carretera amb les cames obertes un migdia d'agost, que tots els cotxes i els camions li aixafin els collons (no, si a sobre faig rodolins!) i que un gos se li pixi a les ferides.
Trobo que no és res de dolent, comparat amb el que ha fet ell. Podria dir que hi ha moltes solucions abans de maltractar i abandonar un gos, però com que un humà-rata no ho entendria, val més no gastar saliva. Bé, en escopir-lo, sí.
dilluns, d’agost 17, 2009
Mètode infal·lible...
...de matar mosquits: amb les mans mullades i ensabonades.
Ahir, mentre rentava plats a la masia, en vaig matar uns quinze. Tots, tigres. Els seguia amb la mirada i quan els tenia a l'abast... plam! Una picada de mans ensabonades (i una pluja d'escuma a la cuina) i mosquit atrapat i mort! Però aquesta nit, els seus cosins, els mosquits normalets, s'han revenjat i me n'han picat 9. Avui em penso rearmar de líquid foragitador (es diu així, l'"ahuyentador" de mosquits?). Guerra oberta!
Ahir, mentre rentava plats a la masia, en vaig matar uns quinze. Tots, tigres. Els seguia amb la mirada i quan els tenia a l'abast... plam! Una picada de mans ensabonades (i una pluja d'escuma a la cuina) i mosquit atrapat i mort! Però aquesta nit, els seus cosins, els mosquits normalets, s'han revenjat i me n'han picat 9. Avui em penso rearmar de líquid foragitador (es diu així, l'"ahuyentador" de mosquits?). Guerra oberta!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)