L'espiga

Jo no crec ni en el cel ni en l'infern ni en cap déu, però crec en les espigues. Les espigues són el bé i el mal alhora. El bé, perquè transporten la llavor de la seva planta arreu; són símbol de fecunditat. I el mal, perquè un cop l'any compleixen el ritu de ficar-se dins l'orella de la Leia i amargar-nos el dia amb una visita al veterinari que ens costa un ull de la cara.
La Leia acaba de fer 4 anys, i ahir a la nit va complir la tradició espiguera anual. Quatre anys, quatre espigues. Mira que anem a passejar prenent totes les precaucions: quan els camps comencen a estar plens d'espigues, en vigilem la progressió i quan comencen a assecar-se no deixem que la Leia hi corri, cosa gens fàcil per a una gossa que gaudeix d'endinsar-se en un camp d'herba alta i anar fent bots per treure'n el cap pel damunt. Durant la passejada, de tant en tant, si s'ha infiltrat en zona perillosa, li revisem les orelles. Li rapem el pèl de dins les orelles a la primavera perquè cap espiga el pugui fer servir per arrapar-se i baixar avall. Però elles són més llestes que nosaltres.
Ahir a la nit, quan ja feia estona que érem a casa després de passejar i el perill havia passat, em ve la Leia amb el cap inclinat i mirada de "socors". Li obro l'orella que duia més baixa i arribo a temps de veure-hi els pèls de l'espiga, però no de caçar-la amb les ungles (aquí és quan lamento no ser més presumida i dur les ungles llargues). Al cap d'una estona de remenar a quatre mans per l'orella amb les pinces del lavabo i un lot de petaca ens vam donar per vençuts.
D'aquí a una hora toca veterinari. Hi pot haver dues versions: la barata, que és que entre tots dos agafem la Leia i la veterinària li aconsegueixi treure l'espiga gràcies a uns estris més sofisticats que els nostres, o la cara, que és anestèsia al canto. Cosa que implica dur-nos la gossa mig adormida i haver de fer guàrdia durant tres o quatre hores a casa, envoltada de coixins perquè no es faci mal quan comenci a despertar-se i no s'aguanti encara el pes del cos o el cap.
Oh espigues, jo us venero, faré un sacrifici ritual cada any si convé, però no cal que em demostreu el vostre poder prenent la Leia com a víctima; ja tinc clar que si el món peta vosaltres sereu les úniques supervivents (bé, juntament amb els bacteris, que diria el Punset).