Resulta que, com és lògic, a tots els horts els carbassons estan sortint al mateix temps. I no són els carbassonets que trobem al mercat, no. Són carbassons de pam i mig (no exagero, més aviat em quedo curta) i d'un gruix considerable. Tenint en compte que aquí gairebé cada casa té hort, i que a gairebé cada hort hi ha unes quantes carbassoneres, de cop i volta hi ha un overbooking de carbassons que tothom intenta treure's de sobre i encolomar al més innocent.
A la botiga l'altre dia me'n van regalar un, perquè un pagès els havia regalat uns quants carbassons d'aquests gegants als amos, que com que en tenien a dotzenes els regalaven als clients. El veí del davant, que mai ens ha dit gaire res, l'altre dia ens va venir a portar carbassons perquè diu que ja no sap què fer-ne, però resulta que nosaltres també en tenim (i també n'hem regalat algun a la família) i fa dies que mengem carbassons en crema, farcits, en truita, etc. Estem esgotant les receptes de carbassó.
Això fa por. Si us assabenteu que un poble desapareix colgat sota una muntanya de carbassons gegants, som nosaltres.
1 comentari:
psst, nena, en podeu fer melmelada!
ja sé que ara, de carbassons no n'estareu colgats fins l'any vinent, però ja ho sabeu!
meitat de sucre que de matèria primera i au! a coure...
boníssima amb una torrada amb formatge.
Publica un comentari a l'entrada