Economia d'estar per casa

Posar les notícies des de fa temps que és un exercici de massoquisme. Si el que diuen és cert, aquest país se'n va a la merda. Cada dia estem pitjor que el dia abans; cada dia es retallen drets (avui hem sabut que caldrà pagar una part de les cadires de rodes i les pròtesis, i que alguns immigrants no tindran cobertura sanitària) i cada dia hi ha més gent sense feina, en part alentat pel govern, que facilita l'acomiadament i que ell mateix fa fora els treballadors que pot.
Avui també he sabut que l'Administració està proposant a autònoms i empreses a qui deu molts diners des de fa temps de pagar-los les factures amb una rebaixa a canvi de pagar-les ara (com si el retard del pagament que ja porten no hagués existit mai i els haguéssim d'agrair que per fi paguin). Però quan els van demanar de fer la feina no els van dir pas que la fessin amb menys pressa o menys qualitat de les habituals.

Jo, que no hi entenc gens, de política ni d'economia, dedueixo que amb tot això l'objectiu del govern és gastar menys diners i, per tant, deixar de tenir dèficit (vaja, que el govern ara resulta que és una empresa privada i ha de tenir guanys). Però s'han parat a pensar en la gent? Vull dir que potser els números del govern seran ben ufans, però a l'esquena del govern (perquè ells només miren endavant, cap a Europa, no el que deixen darrere) hi haurà milions de persones empobrides, sense feina, sense casa i sense menjar. És aquest, l'objectiu tan buscat pel govern? De debò que es pensen que la solució és només gastar-se menys diners? No pot ser que només la gent del carrer veiem el que és evident, que si la gent no té diners no en gastarà, i això encara ens farà caure més avall. No pot ser que siguin tan beneits. No?