No de vaca, sinó de gallina ha estat el remolc de fems que ens ha dut l'Antòniu de Cal Ton Conill. Per què dir-li pel cognom, Armengol, si tothom el coneix per l'Antòniu de Cal Ton Conill?
I malgrat el nom del mas, no hi tenen conills, sinó gallines. I moltes. Prou com per portar-nos els aproximadament 600 kg de caca de gallina (el terme adequat és gallinassa, però jo sóc de ciutat) sense cobrar-nos perquè diu que només cobra quan li demanen, "què et diré jo, 30.000 o 100.000 kg. Llavors sí que cobro alguna cosa, només per l'estona que trigo a carregar-ho". Quantes gallines cal tenir per poder servir diverses comandes de 100.000 kg? Jo diria que prou gallines com per cobrir tota la producció aviària de Catalunya, o mundial, però em sembla que les gallines caguen més del que em penso, perquè només hem vist tres naus de gallines, darrere del seu mas preciós de més de cent anys completament restaurat. Això de les gallines dóna per a molt. Potser que ens ho repensem.
Ara que, quants de vosaltres podeu dir que us ha trucat l'alcalde en persona a casa per oferir-vos feina? Això ens va passar abans d'ahir, per demanar-li al M. que faci un fullet per a l'Ajuntament. Tot un orgull. En dos anys justos que fa que som aquí jo corregeixo la revista del poble, el M. fa fullets per a l'Ajuntament i xerrem amb l'alcalde els dimecres que hi ha futbol al bar i els regidors seuen a la taula del costat. Ja comencem a tenir-ho per la mà, això de la vida de poble.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada