Al llimb

Ja no estic a l'atur. Tampoc —oficialment— treballo (extraoficialment, treballo més que mai —i més contenta que mai.).
No vaig renovar l'atur aquest dilluns perquè estic farta d'entrar en unes estadístiques victimistes i negatives que només serveixen d'arma llancívola (toma, això us ha agradat, oi?) entre polítics. Total, tampoc no cobro des de fa un any i escaig i mai a la vida no m'han trucat per oferir-me feina (ni en vull, gràcies, ja m'espavilo soleta; pel que em poden oferir…).
Llavors, on sóc? Dec estar en algun llimb, flotant entre el món laboral i el món de la desocupació… En el el món submarí de l'economia submergida, potser? Per si de cas ja duc a sobre les ulleres de bussejar, el tub i les aletes. Només espero que sigui sota les aigües turquesa de Formentera.