És igual, però això ho havia d'escriure.
Les orenetes ja són aquí.
Hi ha molta gent que li importa un bledo. Bé pel bledo. Però a mi, el xiulet de la primera oreneta de la temporada m'acaba d'alterar els sentits que la primavera incipient ja havia trastocat. Jo, ni astènia ni punyetes. Així que la primavera treu el nas (la prima Vera? nooo!) la sang em bull, els sentiments i les sensacions se'm posen a flor de pell (però no de manera nostàlgica, no; de manera ardent!) i només em falta sentir les orenetes per rematar-ho, perquè el bon rotllo s'instal·li definitivament i ja esperi amb impaciència allò tan bo que sembla que està a punt a punt d'arribar cada primavera i després no acaba de venir... perquè s'espera l'any següent, segur!
He passejat els gossos mirant cap al cel amb un somriure estúpid veient voleiar les orenetes, portadores de les paparres que s'enganxaran als gossos ben aviat, però portadores també de caloreta, sol a la pell, samarretes de tirants (les orenetes no! Us imagineu una oreneta amb samarreta de tirants? i biquini?!!)... Demà apago la calefacció! Bé... si no fa gaire fred.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada