dilluns, d’abril 06, 2009

Vida de còmic

Cada vegada que sento algú que diu que ja ve la primavera recordo una historieta dels Zipi i Zape que començava amb son pare dient-los que en uns dies arribava la primavera, i continuava fins al final amb ells molt enfeinats preparant la benvinguda de la "prima Vera" (els llegia en castellà, és clar). Es passaven tota la historieta pensant-se que rebrien una cosina desconeguda anomenada Vera.
També recordo molt dues històries de Mortadelo y Filemón: en una, el "jefe" els diu que tindran un cotxe Mercedes per treballar. Ells fan bots d'alegria, no es poden creure la sort que han tingut. A la vinyeta següent, estan ells dos en un carro de cavall i el Filemón diu que "no era un Mercedes, sinó un Me Cedes... el paso".
En una altra historieta els dos detectius s'emborratxaven i el Filemón deia "la chevecha que che chube a la cabecha".

Mon germà i jo ens fèiem uns tips de llegir Mortadelos i Zipizapes en èpoques concretes. Els tinc molt associats a les esperes als aeroports anant o tornant d'Eivissa, a l'estiu, i a la casa de Roda de Barà de l'àvia paterna, on sempre hi havia les mateixes historietes però tot i això les rellegíem sempre que hi anàvem. Deu ser per això que m'han quedat gravats aquests records tan poc útils. En canvi, de fer arrels quadrades i equacions no me'n recordo gens. Mira, se m'acut que potser unes historietes que ensenyessin matemàtiques entre acudit i acudit farien que els nens les aprenguessin de debò... Per si és una idea revolucionària, demano al qui la dugui a terme que em doni royalties de tant en tant.