La nevera de la mama

Amb mon germà Llorenç no hem estat mai súper units, com aquests germans que es porten pocs anys i comparteixen amics, aficions, sortides nocturnes, etc. Suposo que els gairebé cinc anys que hi ha entre els dos (jo sóc la gran) ha fet que tinguéssim una relació normal però no estreta. Ara que ens veiem sovint estic fent descobriments divertits de coses comunes que compartim i que no n'érem conscients.
Divendres passat havíem de dinar tots a casa ma mare i ella em va dir que arribaria tard. Jo vaig arribar la primera i mon germà, amb la Vívian i la Martina, al cap de cinc minuts. I el Llorenç va fer allò que sempre fem quan arribem a ca la mama: anar a la nevera, obrir-la i mirar què hi ha. Jo ho faig mecànicament i suposo que és perquè la meva sempre està mig buida i m'admira que ma mare la tingui sempre plena. El Llorenç suposo que ho fa per reminiscència d'alguna cosa similar, tot i que la seva també està molt plena, ara. Total, que així que el Llorenç la va obrir va buscar allò que estava caducat, per llençar-ho. La Vívian em va preguntar si jo també ho feia i si també feia com el Llorenç quan va al súper, que agafa els iogurts del fons perquè són els que caduquen més tard. I sí que ho faig! Em miro la data de tot el que compro per una qüestió pràctica (vivint sola, si no m'hi fixo se'm fa malbé molt de menjar), però veient que el Llorenç és tan primmirat amb això penso que potser em ve de més lluny.
Després vam agafar la caixa de medicaments i també en vam llençar unes quantes capses. La Vívian ens preguntava d'on ens sortia aquest neguit, i el Llorenç deia que segurament era pel fet que algú ho havia de fer i la nostra mare tenia altres preocupacions, quan érem petits.
Fa gràcia veure que comparteixes coses que no ets conscient d'haver après o que te les hagin ensenyades.