Reuniversitària

Això de tornar a la universitat uns anys després d'haver-ho fet "perquè tocava" té gràcia i tot.
Jo no sé si el cervell se m'ha reorganitzat, però avui hem sortit de l'assignatura que és el terror dels alumnes de 1r de Traducció (hi ha una noia que se n'ha matriculat per 5a vegada!) i les tres més grans de la classe estàvem emocionades de com ens ha agradat! (La de la 5a vegada ens mirava amb una cara molt estranya quan ho comentàvem).
Es fa una mica estrany estar entre gent que va néixer quan jo acabava 8è d'EGB (que ells no saben ni què és), que encara tenen acne juvenil i tot, però són bona gent… És clar, tenen aquella vergonya que fa que no diguin ni mu quan el profe pregunta, però aquí estic jo per preguntar i opinar i dur la contrària, si cal.
Recordo que quan feia Periodisme a classe hi havia "la mama", que era una alumna que devia tenir la meva edat d'ara (per això li dèiem la mama, espero que ara no m'ho diguin a mi!). No me'n recordo de com es deia, però sí que no parava de preguntar i ens semblava d'allò més repel·lent. I és que amb els anys et passen les vergonyes i tens interès de debò per allò que estudies. Llàstima que els profes no hagin canviat i continuïn pensant cadascun que la seva és l'única assignatura que tens, i et carreguen de lectures obligatòries ("només una per cada tema" —i n'hi ha vuit—), treballs, "activitats autònomes" (que vol dir assistir a conferències de la facultat o de fora i fer-ne un resum) i exàmens a mig semestre i al final. Ves per on, sóc a Bolonya sense haver agafat l'avió.