Despertadors

Fa molts em van regalar un despertador Braun (ara que n'he buscat una foto al gúguel m'he emocionat i tot!). Me'l va portar el company de ma mare d'un viatge a Alemanya i era un despertador rectangular, més alt que ample, negre, funcional i anodí. Però tenia una cosa molt original, un sensor de veu, així que el podies fer callar amb un crit. Cada matí, quan sonava per anar a l'institut, amb el cap ensorrat al coixí li deia "Calla" (no calia dir-ho gaire fort) i ell, tot obedient, es quedava en silenci fins al cap de cinc minuts, que tornava a sonar. Per parar-lo del tot calia abaixar-ne una pestanyeta.
Aquell despertador em va durar moltíssims anys i hi vaig establir una relació d'amor-odi, com m'imagino que tothom fa amb els despertadors (més d'odi que d'amor, suposo). L'amor va venir quan me'n vaig anar a l'Erasmus a Escòcia i el vaig facturar dins de la maleta. Quan vaig desfer l'equipatge, una busca del despertador s'havia desprès i estava solta dins de l'esfera (cosa que em va donar una idea de com de malament tracten l'equipatge; no és fàcil que una busca d'un rellotge se surti de l'eix així com així). Com que sóc manetes (això sí que ho tinc), no sé ben bé com vaig desmuntar l'esfera de plàstic amb molta cura, vaig recol·locar la busca, em vaig assegurar que funcionés i vaig tornar-ho a muntar tot. El despertador va sonar perfectament a l'hora que tocava.
L'odi venia quan estava baix de pila, perquè el sensor de veu es quedava sord. Ho vaig entendre quan el "Calla" al volum normal no funcionava i havia de cridar tant que ja m'havia desvetllat del tot, i els veïns també.
Aquell despertador em va durar tants anys que m'ha quedat gravat al cervell el fet de parlar-li perquè calli. Al principi de fer servir el mòbil per despertar-me també li cridava.
Una nit que m'havia posat el despertador a tres quarts de quatre de la matinada perquè tenia un rodatge molt d'hora em van trucar al mòbil quan ja dormia. Era la meva cap, que em volia dir que de camí al rodatge recollís la fotògrafa. Estava tan adormida que no vaig saber què sonava, vaig agafar el mòbil i li vaig començar a cridar "Calla! Calla!", fins que em vaig adonar que ni era el despertador ni m'havia de llevar, sinó que trucaven.
Ara mateix no recordo què va passar amb el despertador. Em sembla que la molla de baixar la pestanyeta es va fer malbé i es quedava sempre activat. El vaig tenir més de deu anys.
L'altre dia em vaig endur de casa ma mare un despertador Casio petit i quadrat, normal i corrent, que era de mon germà i que ell no es va endur. Volia recuperar el despertador per llevar-me, perquè del mòbil no me n'acabo de refiar. Doncs el Casio, que deu tenir dos anys, dóna l'hora molt bé però el despertador no sona. I del mòbil no me'n refio perquè… s'endarrereix! És un misteri, al principi em pensava que no m'hi fixava bé, però ara ja n'estic segura i l'he de posar a l'hora de tant en tant. Tots plegats em deuen voler dir que s'acosta el canvi d'hora i no val la pena escarrassar-s'hi.