Ahir vaig veure una paia en un programa de TVE 1 (que em vaig pensar que era l'Españoles en el mundo, cosa que em va fer pensar que no deuen haver prou espanyols al món per abastir aquest programa, el del Mikimoto i el de Cuatro, però no, no era aquest) una paia, deia, que li preguntaven com es podia sobreviure sent venedora de cases de luxe (cosa que jo també em pregunto) i deia que "trabajando más de 12 horas al día de lunes a domingo". I ho deia amb orgull, la tia! Pobrissona aquesta gent que encara es pensen que treballar com a burros i no tenir vida social els dóna glamur i fa que la gent se'ls miri amb admiració.
A mi em fan pena, i ara que amb prou feines treballo i tinc temps de fer coses meves i igualment sobrevisc, sóc jo la que em vanto de treballar poc.
(Per cert, l'altre dia em van dir: "Treballar és saludable, oi? Doncs que treballin els malalts.")
Aquest cap de setmana fa dos anys des que vaig decidir deixar la feina, el pis de lloguer i Barcelona i començar de nou, i no us fotré un altre cop la tabarra, però n'estic encantadíssima. Allà ells amb les seves feines absorbents i estressants.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada