FM is in the air

A Vilafranca ja es respira festa major (FM, l'abrevien aquí per escrit i de veu, i jo trigo uns segons a entendre que les samarretes que venen al mercat del dissabte no promocionen una emissora de ràdio, sinó la Festa Major).
I que es respiri FM aquí vol dir que vas pel carrer i sents música de gralles que surt per una finestra; que sents el dringar dels platerets de les panderetes que surt d'algun local, i que un vespre de juliol al mig de la plaça de la Constitució et trobes aquestes estranyes criatures, mig noia mig cavall, vestides de "paisanes" (l'uniforme-disfressa espera a l'armari o a la tintoreria que arribi el seu moment de ser suat i embrutat durant tres dies seguits de final d'agost), i que fan una mena de pantomima perquè assagen un ball sense música, o amb una música taral·lejada per elles mateixes.I si tens sort, a més de les cavallerines et trobaràs l'Àliga (mireu al fons de la foto) amb el seu sèquit masculí, tot i que no saps distingir qui és sèquit i qui és observador neutral, perquè els assajos al carrer sempre congreguen uns quants curiosos.
I, per acabar-ho de rematar, si tot això t'ho trobes mentre passeges els gossos, pot ser que la teva gossa d'esperit caçador es pensi que l'Àliga és un enorme colom que, on s'és vist, no fuig quan la veu, i li planti cara, més aviat acollonida i preparada per fugir potes ajudeu-me, i es posi a bordar al mig del carrer a una bèstia per si sola immòbil de dos metres i escaig d'alt, aspecte altiu i bec amenaçador.
El que em té més encuriosida és com la Leia pot identificar que aquesta cosa grossa és un ocell. Perquè només ha bordat a l'Àliga, i no a les noies-cavall, que ja posats, a mi em fan força més por.