Ahir vaig anar a Barçalona, vaig recollir la meva àvia, de 89 anys, que camina amb caminador (quina redundància més tonta) i la vaig cap dur al restaurant on havíem de dinar tots plegats. La família m'esperaven al xamfrà de Còrsega amb els Jardinets de Gràcia per ajudar l'àvia a baixar i acompanyar-la al restaurant, que estava a vint metres.
Com que al xamfrà només quedava un raconet, vaig amorrar el cotxe a la vorera i mon germà va obrir la porta de seguida. Quan l'àvia baixava del cotxe, una ciclista que venia pel carril bici que hi ha entre les places d'aparcament i la vorera (i que jo no havia vist, ho reconec) es va aturar a tocar del cotxe fent ben notori que li havíem envaït el carril. Va veure perfectament com en baixava una senyora gran que necessitava ajuda i com mon germà treia el caminador del maleter i el desplegava ben ràpid, però ella va dir que "esteu ocupant el carril bici".
Jo, que també sóc molt activista quan crec que tinc raó, vaig sortir del cotxe (no me n'havia mogut perquè l'havia de treure d'allà així que l'àvia en baixés) i li vaig dir "Dona, ja ho veus, oi?" assenyalant-li l'àvia, i ella, amb la bici enganxada al lateral del cotxe, perquè, és clar, pujar a la vorera era un esforç terrible, encara va contestar "Sí, és clar, avui és per una cosa i demà per una altra". I la paia es va esperar a moure's fins que jo vaig treure el cotxe d'allà (tota l'operació va durar dos minuts, no us penseu que això va ser Lo que el viento se llevó, i a sobre era diumenge al migdia, sense trànsit!).
Des d'aquí et dic, ciclisteta jo-reivindico-peti-qui-peti-i-se-me'n-fum-la-situació, que espera't a tenir tu 90 anys i a haver de caminar amb ajuda, ja veuràs com demanes que et deixin tan a prop dels llocs com puguin, i t'asseguro que et cagaràs en els ciclistets de pega que s'han deixat el seient de la bici a casa (perquè són rígids i inflexibles com si portessin el pal del seient ficat pel cul (ah, ja ho he dit, quin descans!)).
Mudernu! (És la paraula amulet i l'he de dir, ja ho sabeu.)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada