Trobo que la vida del dia a dia és molt perillosa. A mi no em cal llançar-me des d'un pont amb una corda elàstica als peus per notar l'alè del perill.
Per què, si puc barallar-me amb un ou ferrat i perdre la batalla (però no la guerra, perquè me l'he menjat) amb una cremada al palmell de la mà que ja ha començat a fer butllofa?
Per què, si quan passejo els gossos puc sentir la mort de prop quan s'entortolliguen les corretges amb la d'un gos visitant i el fregament de la corretja em provoca una cremada al canell mentre acabem amo i jo lligats junts amb quatre voltes de corretja i els gossos segueixen corrent al nostre voltant? (això podria ser molt romàntic si no fos perquè només em passa amb senyors de més de 60. Els homes de 30 no passegen els gossos, a Vilafranca!) (també podria ser una frase més curta però perdria gràcia (i així vosaltres sentiu el pànic de la falta d'aire)).
Per què, si puc viure l'excitant experiència que m'exploti la liquadora o la màquina de cosir o que em surti fum de la palanca de l'intermitent del cotxe?
Ja ho sabeu, si voleu animar la vostra vida, fixeu-vos bé en les possibilitats que us ofereix la vostra vida diària.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada