Ma mare ha vingut a passar el seu dia de festa a casa meva. Ha anat al matí a la platja i després ha vingut, m'ha esperat i hem anat a dinar a fora. La pega és què ha fet mentre m'esperava. Ha netejat la liquadora, que jo deixo cada matí amb les restes de la fruita i la netejo al migdia. Doncs ella, que no sap ni com es desmunta, s'ho ha fet no sé com i amb la millor intenció ha deixat una peça de plàstic (el con per on baixa el suc cap al got) al pati, perquè s'assequés bé amb el sol. I és clar, l'Armandu, tot el que sigui més petit que una cadira ho rosega fins a la mort (de l'objecte).
Així ha quedat la peça:
No guanyo per a liquadores: una m'explota, l'altra està en coma per atac d'un gos... Espero que aquest cop sí que trobi recanvi i no n'hagi de comprar una de nova!
Aiii, i demà com em faré el suc de pastanaga i poma?!
2 comentaris:
Oix, què típic! I quina ràbia fa! Jo que ja feia temps que ho havia deixat enrere això...
És que a l'Armandu no se'l pot deixar sol. Cada dia me'n fa alguna. Avui ha rosegat el separador del cubell d'escombraries, que havia tret al pati per netejar-lo. I el putu recanvi de la liquadora no el tindran fins d'aquí a tres setmanes!
Publica un comentari a l'entrada