Explota, explótame, expló...

...tame la licuadora.
Dijous a la tarda vam plegar abans d'hora (no hi va haver programa pel futbol, que raro) i em vaig aturar a comprar fruita, visualitzant ja abans d'arribar el super suc que em faria de pastanaga, poma i el que trobés.
Arribo a casa, preparo tota la fruita, començo a liquar la primera pastanaga... i PAAAM! Un sorollot que em pensava que havia explotat la liquadora sencera; vaig fer un salt de cinc metres enrera mentre fotia un xiscle i em protegia el cos amb les mans, perquè havia notat un cop. La Leia, que estava plàcidament menjant-se el cor de la poma, el va escopir i va fer el mateix salt que jo, bordant.
La liquadora seguia encesa. Jo estava tan acollonida que tremolava i no entenia res. Amb molta cautel.la em vaig acostar a l'aparell, pensant que saltaria la llum o alguna altra cosa, i com que vaig veure que no sortia fum ni res, la vaig apagar i desendollar.
La base de la liquadora estava bé, i el que havia "explotat" era en realitat la tapa, que havia sortit disparada (sense trencar-se les pestanyes que la fermen a la base, cosa que encara no m'explico) i la peça que fa de ratllador de la fruita i de filtre s'havia esberlat tot i s'havia dispersat a trossos per la cuina (i de pas, la pastanaga s'havia escampat per tota la cuina i la tele). I en sortir un dels trossos disparats, em va fer una rascada a la panxa (sense deixar cap rastre a la samarreta, un altre misteri).
Dissabte vaig comprar una altra liquadora que he estrenat aquest matí, mirant-me-la de reüll i fent-la anar apartant-ne el cos tant com podia. No sé si la faré anar amb la mateixa tranquil.litat d'abans...