La meva àvia té una mena de querència per la Xina que ningú no ens expliquem. Ja fa setmanes que espera amb il·lusió que comencin les olimpíades, ella, que mai no ha fet esport ni ningú de la família no hi hem tingut tirada.
Té la idea de que els xinesos fan coses "molt lluïdes" i que la cerimònia d'inauguració serà preciosa, amb aquestes coses seves que fan dels dracs i les coreografies de centenars de persones i tota la parafernàlia dels tots a 1 euru personificada i augmentada.
Així que demà s'empassarà tota la cerimònia, les hores que calgui, i (el que és pitjor), després ens l'explicarà de principi a final, amb tots els pèls i senyals que convinguin.
És curiós com s'oblida de coses que li has dit fa un moment o el dia abans, però com és capaç de recordar fins al mínim detall la pel·lícula que va veure fa una setmana a la tele. I també és digna d'estudi la necessitat que té d'explicar-la, que tampoc no caldria. No hi ha res més avorrit que t'expliquin una pel·lícula que no has vist de pe a pa. Així que la cerimònia no la veuré amb els meus ulls, però us la podré explicar sencera. Que bé.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada