Molt bé, ja som al 2009. I ara, què? Un cop passada la fal·lera dels bons propòsits (el millor per a evitar decepcions és no fer-ne, com jo), ara tot segueix igual, no?
Ahir vaig anar al funeral d'un cosí de ma mare, així que de moment això no ha començat de la millor manera, però segur que a partir d'aquí tot anirà amunt i serà fantàstic i meravellós... I si no, que sigui igual que l'any passat, que ha estat prou bé.
La nit de cap d'any vaig aconseguir veure un capítol i mig de Doctor en Alaska (per Nadal me'n van regalar la 3a temporada). Per poc se'm passen les campanes, em vaig adonar de l'hora quan faltaven 5 minuts per a les 12, però com que -previsora que sóc- ja tenia el raïm preparat, vaig començar l'any seguint la tradició. I la Leia també. Primer em vaig menjar els meus 12 grans i després li vaig donar un per un els seus, i li van encantar. Després vam sortir a fer la primera passejada de l'any i mitja hora després ja érem al llit.
He descobert que després de sopar no aguanto més d'una hora mirant la tele. Caic de son! Deu ser l'edat...
El dia 1 em vaig llevar d'hora i vam anar a passejar per les vinyes, aprofitant que no plovia (per fi!). I en tornar a casa (amb dos dits de fang a les soles de les botes), concert d'any nou. Llàstima que em vaig perdre els salts d'esquí de Garnisch Partenkirchen! No sé si seré capaç de tirar endavant, sense haver acomplert aquesta tradició anual...
3 comentaris:
Bon any! Quina gràcia que la teva gossa fes el raïm també :)
Marta
Y la Leia, qué se los tomó, con las campanadas de Canarias..??
=)
cinguin!!
Jeje, no, la Leia tomó las uvas con retraso (con el "delay" de las retransmisiones en directo, jaja). Cuando acabé yo (que nunca voy a tiempo) luego se las di a ella.
gorrym!
Publica un comentari a l'entrada