Es veu que demà el dia durarà un segon més.
Hay que joderse! Per què s'han esperat al penúltim dia de l'any per a dir-ho? Si ens ho haguessin dit ara fa un any tot seria diferent! (i a sobre ningú no ha pensat en preparar 13 grans de raïm, oi?)
Amb aquest segon de més l'agenda m'hagués quadrat i hagués pogut acabar tot allò que he deixat a mig fer! Tots els bons propòsits s'haguessin complert finalment! Imagineu-vos un món ple de gent feliç gràcies a que per fi va al gimnàs tres cops la setmana (després d'apuntar-s'hi any rere any i esborrar-se'n al primer mes), de deixar de fumar al primer intent (catastròfics resultats econòmics de la indústria tabaquera, encenedora i cendrerera), de menjar més verdura (tots els Telepizza tancats) i d'acabar el curs d'anglès, d'automaquillatge i de cuina tropical.
(Bé, no sé si seria una societat model o un lloc terrorífic digne d'Un mon feliç)
Hauré d'esperar el proper any que afegeixin un segon (ni tan sols "ells" (els científics) saben quan serà) per a poder quadrar l'agenda. Ja ho sabeu, si no compleixo els bons propòsits és per culpa de l'astronomia i els rellotges i els que no avisen.
2 comentaris:
Moltes felicitats endarrerides!!! I per cert, diuen que els 35 són els millors anys de la dona (ja sé que n'has fet 34 però suposo que és aproximat :)).
Petons i bon any,
Marta
És fàcil dir-ho quan se'n tenen vint-i-pocs! jeje
Moltes gràcies, guapa.
Publica un comentari a l'entrada