Ahir vaig complir ja l'última tradició nadalenca que em quedava: anar a veure la cavalcada de Barcelona. Amb un fred que pelava, allà estàvem moltíssima gent, un 80 per cent érem adults que cridàvem, aplaudíem i dúiem corones que ens anaven petites; segur que els nens ens miraven amb vergonya aliena.
Després de veure'ls passar pel carrer Pelai, cap a la fira de la Gran Via hi falta gent! I la gent que hi faltava hi va anar, sí senyor, i tots van comprar xocolata amb xurros. Que dius, per què hi ha una xurreria a cada principi i final d'illa, en aquesta fira? Si hi ha 3 o 4 illes o més de parades, i a cadascuna hi ha dues xurreries, imagineu-vos la nebul·losa de fum d'oli refregit que flota entre la fireta, els cagarros de sucre, les nines i la resta de coses que venen a les parades d'entremig.
I a quarts d'onze, de camí cap a casa, tots els aparadors ja tenien els cartells de "Rebaixes". Perquè aquí, molta crisi i molta punyeta, però tothom comprant fins a última hora i demà santornem-hi, que no ha estat res i que ara toca pagar la meitat pel mateix que vas comprar ahir.
Sort que em tornen els 20 euros del dècim que em vaig comprar ahir a última hora.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada