Totes em ponen, diuen

Els amics amb qui he estat aquest cap de setmana són la colla del Fòrum. Treballàvem en diferents departaments però per alguna raó còsmica ens vam ajuntar, i ara ens veiem tots junts dos o tres cops l'any, i de manera més individual amb uns o altres una mica més sovint.
Tots plegats hem anat evolucionant i trobant el nostre lloc.
Divendres, mentre anàvem en cotxe, tot xerrant, vaig dir a l'M. i a l'I. que crec que ara és el millor moment de la meva vida. Sé què vull, sé com buscar-ho, m'agrada on i com visc, i m'agrada haver fet el cop de cap fa un any per arribar a tot això.
Al vespre, quan ja érem a casa l'O. i el D., l'S. va deixar anar la mateixa frase, i això que no m'havia sentit, abans.
L'S. també ha fet tombs per la vida, més que jo i més intensos, i ara està vivint a l'Empordà (al poble del costat de l'O. i el D.), treballa només les hores justes i necessàries des de casa i la resta les dedica a allò que li agrada: esport a l'aire lliure, passejades per la platja, ioga...
Sense donar-li un caire místic, de sobte veig que estic on vull i que he treballat per aconseguir-ho, que és el que més em satisfà.
Avui m'han dit que totes em ponen perquè m'han sortit feines de correcció i traducció, entre d'altres coses que m'han sortit bé. I això no ha sortit així, caient del cel, sinó que també m'ho he currat molt, he parlat amb gent, he enviat mails, i com que m'agrada i em ve de gust, suposo que se'm nota la bona disposició. Està clar que si t'ho curres, en reculls els fruits.
I com que no m'agrada gaire fer escrits tan filosòfics, ara hauria de dir alguna barrabassada per equilibrar el tema... però no se me n'acut cap! Em dec estar fent més gran del que em pensava!