Dimecres passat ma mare va fer 60 anys (ufff, això vol dir que jo també em faig gran! y con estos pelos!).
Vam sopar a casa el Llorenç i la Vívian i ens van regalar a cadascuna una capsa de Playmobil Special, que són la bomba.
Quants records! Quin fart de jugar ens fèiem el Llorenç i jo amb els clicks!
El dissabte al matí muntàvem tota la parada al menjador: la granja, el zoo, el fort de l'Oest, el col·legi, la benzinera, el vaixell patrullera, el vaixell pirata, l'helicòpter de salvament, l'ambulància, l'autocaravana...
Fèiem una petita ciutat i era igual que hi hagués un fort dels ianquis al costat d'una pista d'aterratge de l'helicòpter i que un vaixell pirata navegués a un pam. Un soldat anava a cavall a buscar el seu fill al col·legi; un animal del zoo passava per davant la benzinera... Jo feia un dúplex amb un calaix i una safata de la cuina, i hi vivia una família nombrosa de clicks.
Vam enganxar l'època del canvi dels de les mans fixes i el cabell punxegut i que es desmuntaven si queien de gaire amunt, pels clicks que movien la mà 90 graus (això ho he hagut de pensar molt, sóc de lletres) i que ja no es desmuntaven si queien o si n'estiraves el cap (cosa que va fer-los perdre una mica de gràcia).
En els primers clicks, que per cert, eren de Famobil, l'única diferència entre homes i dones era que aquestes tenien el cos amb forma de camisa, suposo, i el cabell diferent. I els nens, els clicks petits, van trigar molt a arribar.
Ara sí que són diferents. Tenen estampats, colors i formes de cabell molt variats, màniga curta o llarga, pantaló curt o llarg, els peus diferenciats (aquesta meva va descalça)...
Buff, quan tingui fills tornaré a jugar a clicks!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada