Estic a l'Empordà, a casa d'uns amics. Hem convertit la castanyada en una excusa per fer una trobada anual, i una de les característiques és la distorsió horària que pateixo.
Jo, que estic acostumada a una certa regularitat horària i a una vida força diürna, aquí em llevo a les 11 (i he sigut la primera), hem esmorzat a dos quarts d'una, hem anat a caminar per la platja les dues, hem dinat a quarts de sis, i ara estem fent sobretaula-conversa de sofà per arreglar el món-castanyada, tot junt.
La M. se n'ha anat a fer la migdiada fa mitja hora, l'O., l'S. i l'M. dissenyen una casa sobre un plànol, l'I. i el D. encenen la llar de foc i jo m'he "agenciat" l'ordinador i actualitzo això asseguda en un silló, amb una manta que em tapa les cames i participant en la conversa dels arquitectes accidentals.
Segur que soparem (perquè ho farem) a quarts d'onze i farem una altra sobretaula amb ressopó fins a les tantes.
M'encanta!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada