Avui he anat al dentista, secció ortodòncia. Cinc minuts a la sala d'espera, fullejant la nova revista del cor "OK" amb la Jennifer López i els dos bessons, tots retocats pel photoshop (com diu el pare d'una amiga, el patatxop).
Em fan passar a una saleta on hi ha una cadira d'allò més sideral, que no saps ni per on seure, mirant de cara a la paret. M'hi assec. Miro la tele que té incorporada la cadira-nau espaial. La tele només té unes barres de colors (en el mundillu àudiovisual se'n diu "barres", si us esperàveu una paraula tècnica ultraespecífica i complicada, doncs no). Per sort no fa piiiip (que seria "un àudio", en el mundillu). Hi ha un fil musical de Ràdio Salut (reiteratiu, no? si fos Ràdio Salut Bucal ja seria l'òstia).
Entra un home vestit més o menys de blanc, i sent ell tot blanc i ros, gairebé albí, fa una fila estranyota. Em diu "per què em véns a veure?" Joder, que cregut, ni que fos una admiradora! Que no et vinc a veure a tu, vinc perquè tu em miris les dents, ves!
Em mira les dents sense gaire interès amb un mirallet -obre, tanca, ara mossega- i en menys de dos minuts es ventila la visita. Diu que cal fer motlles i radiografies per veure quines possibilitats ortodoncístiques (aquesta sí que us ha agradat, oi) hi ha.
A l'instant entra la infermera armada amb un pot amb una pasta blava (o rosa, ara no ho recordo, però era d'un color que algú titllaria de sexista), la posa en un motlle en forma de mitja circumferència i me l'entafora a la boca. És repugnant, una pasta fastigosa que s'enganxa a les dents i has d'esperar que s'endureixi, mentre mires d'empassar saliva i no ofegar-te amb la pasta que es va desfent i se'n va boca endins, mentre la infermera et diu suaument "compte no t'ofeguis", cosa que fa que automàticament pensis que t'ofegues sense remei.
Al cap d'uns minuts la noia amb aspecte de no haver trencat mai un plat t'arrenca allò de la boca fent palanca amunt i avall, i penses que ja no caldrà ortodòncia perquè totes les dents sortiran enganxades a la pasta.
Repetim l'operació amb les dents d'abaix, glopejo i em fa passar a la sala de les radiografies. "Estàs embarassada?" Mirada assassina (meva). Altra vegada un aparell amb aspecte de provenir d'una altra galàxia. -Posa't aquí, mossega això, quieta, no et moguis, ara torno-. Em deixa sola amb un peto de plom posat, mossegant una peça de plàstic i mirant-me en un mirall que hi ha al davant (que no sé per a què hi és, potser per fer consciència sobre com de ridículs podem ser en algunes ocasions; però a mi em serveix per veure que encara tinc restes de la pasta d'abans pel voltant de la boca i la barbeta... Pensava dir-m'ho o m'hagués deixat que sortís així al carrer? Segur que és la segona resposta). La màquina gira entorn meu, xiula i s'atura.
La noia entra, em fa posar sota una altra màquina, m'assegura el cap amb una cosa que m'apreta la front i una altra el clatell, i m'ajusta unes peces a les orelles (però si jo venia aquí per la boca!). Ella surt, nous sorollets de la màquina, i torna a entrar. Em rescata d'aquest poltre de tortura i em fa tornar a la saleta d'abans. Em torno a quedar idiotitzadaamb les barres de la tele.
Finalment entra, em diu que les radiografies han sortit bé (una es diu ortopantografia...) i que d'aquí a 15 dies em donaran el veredicte, però que el queixal del seny que creix perpendicular a la resta de les dents té tota la pinta d'haver-se de treure.
Així que ja us n'explicaré la segona part i les següents.
--------------------------
Avui m'he batut un rècord a sobre, corrent. He aguantat 7 minuts i mig seguits (dins dels 38 que he estat caminant). Ahir no hi vaig anar perquè tenia taaaaanta son, quan va sonar el despertador, que el vaig aturar i vaig dormir una hora i mitja més. Suposo que els remordiments són els que avui m'han fet aguantar més.
8 comentaris:
Hi ha alguna cosa més tonta que un queixal del seny? Quan evolucionareu? Jo, no en tinc. Però no sé si això és bo o dolent.
no tens queixal o no tens seny, directament??
a mí em van traure fa poc un del seny (queixal, que en el meu cas de l'altre ja dic yo que no en tinc) perqué em va dir l'assassí (perdó, el dentista) que em creixería malament, que em faría malbé els dents del costat, que se me cortaría la mayonesa de por vida (esto no sé traducirlo, ho sentu!), que em mataría un troç de basura sideral... i amt tota aquella por al cos, li vaig dir "si un plau, trau-lo o mate'm directament, lo que vosté crega millor".
s'em va quedar un forat al que podian viure dins una família de rumans. I no em feia gaire mal.
*pido disculpas públicas por mi pobre catalá/valencià... ho he intentat!!
Ostres, però això de l'ortodòncia a què ve ara?
Això de l'ortodòncia ve perquè tinc les dents d'abaix mal col.locades per culpa del famós queixal del seny i del creixement de les dents. La feina que van fer els ferros fa anys se n'ha anat a la merda i ja fa temps que ho vull fer. Però tot dependrà del pressupost...
Lanita, mooooolt bé, aquest valencià! Si l'escrius molt bé! No sé per què els valencians teniu la mania de no parlar en valencià encara que el conegueu. És com si us fes vergonya, no?
no es una manía... mi lengua materna es el castellano porque en mi pueblo no se habla el valenciano (nos repoblaron con aragoneses, mañica!), y el primer contacto que tuve con el valencià fué en el insti (pero claro... como una asignatura más. nadie lo hablaba).
eso sí, el tiempo que estuve viviendo en Barna me "inmersioné" de lleno en la lengua.
ayudó a que mi escritura fuese buena a que me enamoré de mi profe de valenciano del insti... ejem!
eso sí, no fuí correspondida, que eso hubiese sido delito!!
:-)
Aaaaaara ho entenc. No, es coña, si ya me imaginaba que eras castellanoparlante, cap problema.
Pero sí que he conocido valencianos que, siendo valencianohablantes (o parlantes? ahora por qué cambio?), sólo lo hablan en familia porque les da reparo.
Esto de los enamoramientos no correspondidos es lo que tiene, que te haces especialista en la materia del otro.
sisi...
en lo del valenciano tienes razón. Tiene una explicación: desde hace muuuuchos tiempos, la clase alta de Valencia consideraba una vulgaridad hablar valenciano, era una lengua innoble que sólo hablaban lo labradores, la gente de la huerta etc... eso, aunque parezca mentira, ha ido trascendiendo hasta casi nuestros dias. El valencià se conserva intacto en los pueblos de la ribera del Túria, pero en la ciudad no se habla apenas... o se habla con reparos, y nunca de buenas a primeras (casi nunca).
en todo caso, a mí me encanta escucharlo hablar. Alguna vez contesto en catalán (mi valenciano se ha catalanizado mucho), pero me cuesta el esfuerzo de traducirlo en mi pobre cerebro... pero lo entenc tot, tot i tot... i sóc capaç de fer-me entendre bastant bé (amb incorreccions i amb una gramàtice mes feble, pero vaja...!).
era más mono mi profe... aysh... joan... joan... ojalá hubiese sido profe de aeronáutica, y ahora yo estaría en la NASA!
Jaja! així que tu ets descendent de la noblesa valenciana... i després dius de mi que visc a la riviera catalana!
Je je!
Mia, en efecte, no tenir queixal del seny diuen que és un senyal de l'evolució. Llavors no sé què vol dir el meu, que a més de sortir, surt tort. Ets un ésser superior, ho savia.
Publica un comentari a l'entrada