Saturno

Ahir ma mare me'n va explicar una de bona.
Quan ella era petita anava sovint a Vilafranca, a casa d'una tieta àvia (la tieta Pepeta) que era sorda com una tàpia i es posava a veure la tele sense veure-la, asseient-se al costat per poder sentir què deien.
A la tarda feien el Perry Mason (la versió original i en blanc i negre), i com que la sèrie anava d'advocats i judicis, sempre, a cada capítol, en algun moment el jutge deia la frase "su turno" per dirigir-se a l'advocat o el fiscal.
La tieta Pepeta s'endormiscava al costat de la tele i es despertava quan ja s'havia acabat la sèrie, i llavors preguntava: que ja no fan el Saturno?
Entre la sordera i la son, la dona havia pres el "su turno", modificat, com a nom de l'advocat, perquè el jutge sempre s'hi dirigia així.