Por matar un corc me llamaron matacorcs

I a mucha honra. Avui, esprai "matacarcoma" en ristre i carregada de paciència, m'he enfilat a una cadira i he començat a tractar els nius de corcs de les bigues forat per forat. I us asseguro que quan comences descobreixes que hi ha molts més forats que no et pensaves.
A les instruccions de l'esprai diu que n'introdueixis la cànula al forat, apretis la vàlvula, i quan el líquid sobreïxi, en treus la cànula, eixugues el que ha sortit, i cap al següent. Doncs us asseguro que a la pràctica no és tan fàcil. El líquid surt a pressió, rebota amb el fons del forat i torna enfora, t'esquitxa i t'entra a la boca i als ulls (tenint en compte que és tòxic, gràcia no en fa); de tant en tant un forat fa la gracieta de treure serradures de fusta pel forat del costat, quan tu li dónes a l'esprai, perquè deuen estar comunicats, i tu, que t'havies apartat del primer forat perquè no t'anés el líquid a la cara, reps una pluja de serradures directa als ulls.
Ha estat molt entretingut, tot plegat. M'hi he passat un parell d'hores i només he fet dues bigues. A biga per hora, tenint en compte que n'hi ha unes 20 per pis (2 pisos), en tinc per uns quants dies. Per sort, no totes tenen corcs, però les que en tenen deuen ser família nombrosa en creixement exponencial!
I de pas he descobert que en una de la biga hi tinc tèrmits, d'aquests que es mengen la fusta fins que cau la casa. Ja m'imaginava que hi havia alguna bèstia perquè la biga s'està desintegrant, i avui venia un paleta a mirar com arreglar-la, però quan li he ruixat el matacorcs (sabent que no eren corcs, perquè no tenia foradets), han començat a caure unes mosquetes amb les ales allargades i les seves larves. Ecs, encara en cauen, a mig metre d'on tinc l'ordinador. He buscat "imágenes tèrmits" al gúguel i, efectivament, ho són.
-------------------------------------------------------
Avui he corregut nou minuts i mig seguits. Ja ho tenim, això!