Santornem-hi, doncs

Ja som al 2008. I tinc una cosa nova: adsl! Per fi! Dos mesos i mig esperant, espero que valgui la pena! També tinc el cotxe ja a nom meu, m'ha costat un "madrugón" i una hora de cua a l'edifici inhòspit de La Campana, al cul del món. Sort que hi ha Bicing al davant. [encara no n'he parlat, del bicing. Em sembla un invent fabulós, només per això l'ajuntament s'ha guanyat el meu respecte, tot i que avui m'ha tocat una bici que li saltava el canvi de marxes i era un conyàs].
Què deia? Ah sí, les coses que de moment m'ha dut el 2008. Una cosa que em fa molta il.lusió i us semblarà la bestiesa més gran: una targeta de Resident de l'Àrea Verda de Barcelona! Aquests detalls que fan la vida més fàcil (en teoria) i que t'has de currar fent cues a tot arreu i portant documents i tremolant perquè no te'n falti un i hagis de tornar un altre dia, quan passes el tràmit i et donen el que demanaves, et produeix una satisfacció tremenda! Aquesta tarda tornaré a provar-ho duent el cotxe al mecànic perquè m'arregli la ràdio, que fa dos anys que no va i em sembla que és per un fusible fos. Per fi podré connectar-hi l'mp3 i sentir música com déu mana!
He estat molt ocupada cosint agulles de feltre i roba i ganxet durant els dies de festa perquè em van trucar d'un parell de les botigues, i avui és el primer dia que no cuso, perquè ahir encara vaig fer un regal de reis. Mentre escric tinc la tele posada, amb els del tomate rajant de tot cristo. És increible com poden aguantar tot un programa rajant d'algú que ha rajat d'ells en un altre programa, sempre de la mateixa Tele 5. N'hi ha tants que entre ells s'abasteixen de material sense haver de recórrer a altres cadenes.
Estic escrivint amb una tirita al dit per un tall que em vaig fer cosint i és més complicat del que sembla! S'apreten tecles que no vull i he d'estar esborrant contínuament. Potser es cola alguna cosa rara.
El cap de setmana de cap d'any vam anar una colla a Sant Llorenç de Morunys, buscant neu, i no n'hi havia ni una mica. I l'endemà de marxar, va i es posa a nevar. El senyor Murphy fa molta feina. Ja podria descansar!
El millor de la nit de cap d'any va ser repetir les campanades quan les feien a les Canàries. Ens van agafar desprevinguts i les vam fer amb el que teniem a mà. Jo, amb peixets de pa d'aperitiu. I més tard va haver un bailoteo que algú que llegeixi això se sentirà al.ludit. Una festa imprevista però prou "resultona".
Bon any a tots.