"De armas tomar"

Acabo de veure el reportatge del Jon Sistiaga a la Cuatro sobre la cultura -i el culte- de les armes als Estats Units. Déu n'hi do. Ja ho sabiem, que hi ha tarats que es pensen que si tothom tingués armes a casa estariem tots més segurs (!), però veure que porten els seus nens de 4 anyets a una exhibició d'armes, i que els nanos les poden disparar, que els han d'aguantar perquè el retrocés no els faci caure, fa posar la pell de gallina.
El Sistiaga em cau allò que es diu "una mica gordo", perquè personalitza molt i crec que això pot restar objectivitat, però aquesta vegada li perdono perquè mostrava la gent tal com raja. Que també, que tranquils que han d'estar aquests bojos per exhibir-se amb tant goig davant de les càmeres.
L'esperit d'aquesta gent es resumeix en una frase que diuen com un karma: "les armes no maten, són les persones les que ho fan". Defensen que si tothom educa els fills en manejar les armes correctament no passarien les coses que passen a les escoles i les universitats, amb els tirotejos que hi ha periòdicament. Un encara ha anat més enllà, dient si hi hagués algun alumne o professor armat i ensinistrat per a la defensa a les escoles no passarien aquestes coses perquè l'atac es combatria. Toma ya! No sé si ensenyen a llegir o a fer de soldats.
I és clar, el pack de família armada inclou l'educació, sovint a casa, basada en la negació de la teoria de l'evolució de Darwin (ja sabeu, la de que l'home ve del mono) i l'afirmació que descendim d'Adam i Eva. I ja posats, odi als negres, als jueus i als hispans, per si de cas.
Bona nit.