Postal de nadal

Això s'està convertint en un setmanari, o quinzenari. És que Tele2 m'ha tornat a enganyar i no em donen l'adsl fins al dia 27, enlloc de demà, i connectar-me amb la línia telefònica normal és un suplici. Però bé, aquí estic.
Aquesta setmana me la volia prendre més tranquil.leta, perquè la passada vaig fer un "apretón" i vaig dur molt de material a dues botigues més. No sé si les vaig dir a l'altre post; per si de cas, val més repetir: Bulbo, al c. Montseny 5, i Poquet, a la Travessera de Gràcia 134. Però dimarts em van trucar les de Loom, la botiga del Born, que tenien poca cosa, i m'hi vaig tornar a posar. He estat tot dimarts i tot dimecres cosint animalets i al mateix temps fent-me una faldilla, i ara encara estic acabant coses, però contenta.
Diumenge i dilluns va fer un fred que pelava, aquí, i va mig ploure i semblava que nevaria, però no. No ho puc evitar, però quan diuen que nevarà a cotes baixes i comença a plovisquejar no em puc estar de mirar a contrallum als fanals aviam si cauen gotes o volves de neu. I mai no tinc sort! Encara queda hivern per davant...
Aquest any el Nadal el fem aquí a Vilafranca, per canviar una mica. He de dir que a mi m'agraden, aquestes festes. Està com de moda, o sembla que toqui dir que no t'agrada el Nadal. A mi, si de cas, no m'agrada que es redueixi únicament a comprar i fer regals, quant més cars millor. El que m'agrada és que canvia per uns dies la rutina de la gent. Tot i el fred tothom surt al carrer, passeja, els aparadors i els carrers estan decorats, uns amb més gust i d'altres amb menys, però tot és diferent. Aquest any hem reduït els regals a un per persona, alguna cosa realment necessària o que ens vingui molt de gust, i em sembla perfecte. Ni ens gastarem un dineral, ni ens hem de trencar el cap pensant coses sovint inútils per regalar. Concentrarem la il.lusió de regalar en una sola cosa, i això encara m'ho fa prendre amb més ganes. El que més greu em sap és que som una família molt petita i el dinar de Nadal no té cap gràcia. Quan era petita i els meus pares tot just s'acabaven de separar encara fèiem el dinar de Nadal amb tota la família del meu pare, que té tres cosins i estaven molt units, i els tres venien amb les seves dones. També venien els avis dels dos cantons i els pares dels cosins del meu pare. Érem vint i pico i acabaven cantant (la família del meu pare són molt cantaires). Això es va acabar i ara som quatre, la meva mare, el meu germà, la meva àvia i jo, que ja ens veiem sovint durant la setmana. Però bé, tothom té el que té i s'ha d'aprofitar, no? Jo igualment aquell dia em vesteixo de festa (ja sabeu que aprofito la mínima oportunitat per "disfressar-me") i m'ho prenc com un dia especial. Bé, el de Sant Esteve també.
Em fa pena que a Catalunya cada cop més famílies deixin de celebrar Sant Esteve, i en canvi facin el sopar del 24. Per a mi, Nadal i Sant Esteve van junts. I això que a casa repetim dinar els mateixos!
Bons polvorons a tots.