Correr despavorido con un jamón

No és un nou esport. És la notícia que donaven l'altre dia a España Directo. Gran programa. Mítics reportatges, com el de fa un parell de setmanes sobre la primera nevada. La reportera deia contínuament "uy qué frío hace, verdad señor?" i li entaforava el micro a un senyor amb un jerseiet de no res, acostumat al fred, que amb les mans a les butxaques i posat de circumstàncies deia: "pues... sí...". I ella vinga fregar-se les mans i dir que la neu era molt freda. I amb això omplien 3 o 4 minuts.
Bé, la notícia del pernil estava a l'altura. Dos paios entren en una xarcuteria i mentre un es mira els pernils penjats i no para de fer-li preguntes a la dependenta, l'altre obre la caixa i intenta agafar els diners. La dependenta se n'adona i s'escapen, però s'enduen un pernil. La qüestió és que van atrapar un d'ells perquè "corría despavorido por las calles con un jamón bajo el brazo". Llàstima que no hi hagués cap càmera per veure-ho. Ja es devia imaginar entrant a casa i dient a la dona "Mari, mira qué m'han dao de lote en la empresa este año!".
D'altra banda, finalment el pernil ibèric ha pogut entrar als Estats Units. Com que són un país conegut per la seva alta gastronomia, no gosaven que cap altre menjar bo forani entrés, no fos cas que la gent canviés els gustos alimentaris i es tornessin sibarites! A mi em sembla que en realitat és una cagada. És com que els japonesos hagin copiat la festa de Sant Jordi perquè els agrada tant. Si ja les ciutats són totes iguals i a sobre copiem els menjars i les festes, no hi haurà res original d'enlloc. Ara, el dia que copiïn Sant Medir, llavors sí que m'enfadaré!
Correcció de l'altre dia: la botiga del Born on hi ha coses meves es diu Loom, i no Loop o Loops com he anat posant. Algú m'ha demanat l'adreça, és al c. Flassaders, 7. I ara també hi ha coses a Ada, Travessera de Gràcia entre Vic i Gran de Gràcia. ÉS una botiga petitona de color blau. I de mica en mica aniré escampant les meves "creacions"...