La foto la poso perquè em fa gràcia, encara que no té res a veure. És el jefe en una parada d'autobús. El de darrere, eh? El del costat és l'Isaac. Amb ell i una altra Marta, l'Otzet, vam anar a mercedejar una mica, al concert de la Pietra Montecorvino, que em va encantar. Quina veu cassallera, la tia! I quin gran invent, això del BAM. Concerts gratuïts a tot arreu, a l'aire lliure (per sort aquest any les pluges de setembre s'han comportat), diferents estils, diferents provinences... Llàstima que el programa estava equivocat en llocs i hores. Potser ho fan espressament perquè escoltis més grups que els que tens pensat veure.
3 comentaris:
Jo no sé si la marta sap xinés de veritat o si s'ho ha inventat, però en qualsevol cas, si tens una oportunitat al davant, aprofita-la. Ja. Demà no saps on seràs.
Ja està, ja li he dit a ma mare que ho deixo tot i demà ho diré a la feina... Estic taaaaant contenta! Us mantindré informades.
MOOOOOLT BÉ!!!!
El primer pas ja està donat. Mañana más. I és totalmentcert que crisi en xinès també té el significat d'oportunitat però no ho vaig aprendre durant el meu curt període d'estudiant de xinès, sinó a les formacions de comunicació de crisi que fem als nostres clients. Alguna cosa m'havia d'aportar el Sr. Ogilvy, no?
Publica un comentari a l'entrada