El canvi de vida ja està en marxa. No sé si faig bé o malament, si la cago molt o és la millor decisió de la meva vida, però és el que el cor em demana. I m'adono que mai no me l'havia escoltat, el cor.
Avui he comunicat a la feina que plego, i per sort tothom s'ho ha pres bé, alguns fins i tot amb enveja. Cosa que m'ha fet reafirmar la decisió: no vull arribar als 40 anys pensant que no he fet el que volia i que ja no hi estic a temps.
Deixo la feina, el pis i la ciutat. M'instal.lo a Vilafranca per poder pagar poquet lloguer, cobro l'atur i em deixaré portar.
Tinc moltes ganes de fer coses amb les meves mans, de cosir, potser de marxar un temps amb una ong, però no vull pensar què faré demà. Tot fluïrà, i passi el que passi, si d'aquí a un temps he de tornar al que he deixat, almenys tindré la tranquil.litat d'haver-ho provat.
La ciutat m'ofega, les despeses de la vida aquí m'ofeguen, no vull treballar en una feina que no m'omple només perquè necessito aquest sou per pagar aquest pis per viure en aquesta ciutat. Tallo amb tot i començo de nou.
Avui comença el compte enrere fins al dia D, el dia que ja dormi a Vilafranca.
Seguiré informant.
5 comentaris:
Olé tus güevos!
Felicitats!!!!!!!!!!!!!!!!
I sóc de les de l'enveja...
Felicitats Vio!
No saps com t'entenc. Jo m'he vist obligada a fer el canvi, com a mínim de feina, perquè el meu cos em va dir que ja n'hi havia prou. Ara tinc 36 anys i haig de començar des de zero professionalment, però jo crec que sempre hi ha alguna cosa millor esperant.
Jo sempre dic que no ens hem de penedir del que fem, sinó del que per por, no ens atrevim a fer.
Petons i sort!
Suerte.
Publica un comentari a l'entrada