Quina setmaneta! La primera de programa, quatre dies i com això sigui representatiu del que ens passarà durant la temporada, val més que apretem a córrer.
El primer dia, sensació de que tot va a destemps. Problemes amb les comunicacions per walky per la gent que no hi està acostumada, coses que s'havien donat per enteses i a l'hora del programa ens adonem que no s'han concretat prou... Tot dins de la normalitat del primer programa.
Els dos dies següents, foça millor. Però ahir, atac epilèptic d'un noi del públic abans d'entrar, amb la consegüent moguda de metge, ambulància, la resta de la gent espantada, etc. He de dir però que el nostre metge estava encantat d'haver pogut entrar en acció després de tota una temporada amb només un desmai.
Durant programa, problemes en la recepció de so, editatge del programa per una trucada que no va entrar bé, i tot això traduït en haver-nos de quedar una hora més per editar i reenviar el programa a La Sexta.
I avui, divendres, dia en què teòricament no treballo però ja és el 3r seguit que sí, havíem d'enviar el resum setmanal del programa (93 minuts). Els de postpo han aconseguit tenir-lo en un temps rècord, comencem a enviar-lo per fibra òptica a La Sexta... i no reben res. Ni imatge, ni so. La persona que ens dóna servei tècnic està treballant en un altre lloc i fins que no acabi no pot venir. Solució: volcar-ho a temps real en cinta (per tant, una hora i mitja), i portar-lo en persona.
Aquí estem, volcant i esperant el menjar xinès que he demanat per als 3 pringats divendresils.
1 comentari:
Doncs s'ha d'anar amb compe, que la mala estrugança s'encomana. Se n'ha de fugir, pensar en positiu per canviar el signe de la sort i tirar p'alante!
Publica un comentari a l'entrada