Herois?

Ahir vaig veure Herois, pel·li que encara no havia vist i que tenia ganes de veure. I em va decebre una mica.

Primer: com s'entén que el català net, natural i sonor de la nena (Cristo) i el nen (Xavi) protes es transformi en un xava de Barçalona espantós quan passen els anys? Pateixen una mena de tranformació a les cordes bucals que els obliga a tranformar totes les neutres en a? (I, de pas, a forçar tant la interpretació que passen de ser uns personatges espontanis i creïbles a uns éssers tòpics i rematadament dolents.)

Segon: per què en totes les pel·lis d'evocacions de vacances infantils acaba palmant un dels protes? A My girl, el Macaulay Culkin es moria perquè, oh casualitats de la vida, li queia un rusc d'abelles a sobre i n'era al·lèrgic. I no fa gaires dies a TV3 van fer Un pont cap a Terabithia, en què la nena prota també es mor (i si no l'havíeu vista, massa tard, ara ja ho sabeu). Què passa, que els guionistes són uns amargats perquè es passaven els estius tancats en un pis fent deures per recuperar assignatures i quan els encarreguen pel·lis tipus Verano azul van de bon rotllo fins al final, en què, en el moment menys esperat, maten un dels protes per dir "la vida no és un camí de roses"? Ja ho sabem, Albert Espinosa, que ho has passat molt malament a la vida, però comences a fer una mica de rabieta. Algú ho havia de dir!