Gossos ridículs

Ahir vaig portar l'Armandu a pelar (nota per a seguidors nous: l'Armandu és un gos) a la perruqueria canina me´s barata de Vilafranca, i probablement de tot Catalunya. Encara que no els aniria malament fer-se una llista de preus, perquè les tres últimes vegades que l'hi hem dut en l'últim any ens ha costat 15, 17 i, ahir, 19 €, i li fan sempre el mateix.
El que deia. M'havien donat hora per a les 16.30 h. Hi arribo puntual i coincideixo a la porta amb un paio —trenta-pocs anys, pinta de tioneng que ha posat una mica de seny, cotxe 4x4 d'aquests urbans grossos— amb un gosset ridícul, un d'aquests falders que pesen 4 o 5 quilos i de pèl llarg. No és que critiqui el gos, és que no entenc la relació paio que va de xulopiscines-gos ridícul, igual que no entenc la de torero (és a dir, súmmum de la masculinitat)-mitges fúcsies. Entrem alhora i ell li diu al de la botiga (àlies "el pudent", per la terrible pudor de suor que fa estiu i hivern) que ja va banyar el gos fa un parell de dies i que només vol que el pentinin i li facin la trena aquella que van quedar… Deumeusenyor! Un tioneng demanant que li facin una trena al seu gos! Ara ja ho he vist tot.
Quan torno a recollir l'Armandu, dues hores després, torno a coincidir amb el paio. Ja ha vist el gos "acabat" per la finestreta i em diu: "Al mío le han hecho lo que han querido, yo quería que le dejaran el pelo largo [de la cara] y se lo han cortado". Però quan li tornen el gos veu que sí que li han fet la trena, malgrat la retallada, i ja es queda content.
Me l'imagino quedant al vespre al parc amb els seus col·legues, tots en xandall del Madrid, fent-se un porro asseguts al respatller del banc i cadascun amb un gos ridícul de pentinat ridícul a la falda. El món està canviant.