Cacaolat

Diuen que el Cacaolat va de mal borràs. "No és possible!"
No el podem deixar perdre! És gairebé una part de la nostra cultura, com la crema catalana i la mel i mató!
A mi un Cacaolat ben fred a l'estiu o un de calentó a l'hivern em semblen una cosa única, i a més em remet directament a les vacances a Formentera. Allà, però, si demanaves un Cacaolat et miraven amb cara estranya. Bé, almenys quan jo era petita, quan encara no hi havia italians a l'illa, quan el carril bici no estava pintat però tothom anava en bici i tothom respectava les bicis, i quan les platges realment eren solitàries. En aquella època, el Cacaolat de Formentera era el Kaiku. Tot i que és —o era— una marca de llet, "un kaiku" era un Cacaolat. I en alguns llocs en realitat t'acabaven portant un Lacao. Kaiku i Lacao eren sinònims, però el Cacaolat ni sabien què era i corries el risc que et portessin una llet amb Colacao.

És clar que llavors també havies de demanar un "suc de melicotó" si en volies un de préssec. Ara ja s'han esvaït els dialectalismes illencs, i de fet ben pocs cambrers parlen formenterenc o català.

Heus aquí com he passat de parlar del Cacaolat al català. Miracles de la retòrica.