Bumerang

http://www.youtube.com/watch?v=sOjMDxX44o4

Aquesta cançó em porta directa al Montseny, on ma mare ens duia de tant en tant, alguna tarda de primavera, a escampar la boira. Ens endúiem una pilota o un freesbee (aix, que moderns que érem!), però un dia va aparèixer a casa amb un bumerang i ens va faltar temps per anar a provar-lo a camp obert. Em sembla recordar que era de color blau. No sé per què el va comprar, perquè un bumerang, fa 20 anys (o més) era, i continua sent, una cosa una mica estranya a les nostres latituds… No era una cosa que veiessis habitualment a la plaça Rius i Taulet o a la del Sol just quan sorties del cole…

En fi, la història és que, a casa, tot i tenir un passadís de 14 metres (sí, ho vaig mesurar de petita i se'm va gravar a la memòria), no hi havia prou espai per fer-lo volar, així que ens va dur en aquella esplanada de gespa verda on de tant en tant anàvem per fer la croqueta. Acabàvem amb la roba plena de clorofil·la, però rèiem com uns bojos. També ens fotíem algun tanto amb una pedra amagada entre la gespa, però això era secundari.

Total, que arribem, fem algun llançament de prova del bumerang (no recordo que ens tornés ni una sola vegada) i, quan en fem un amb més força, va directe cap a una zona de matolls. Vam veure perfectament per on va entrar, i teòricament, per tant, no havia de ser difícil trobar-lo. Doncs mai més. Encara hi deu ser. Vam estar almenys una hora buscant-lo. Però no hi va haver res a fer. Vam tornar a casa ben moixos. No m'estranyaria que hagués fet arrels i ara hi hagi un arbre blau enmig d'una esplanada del Montseny. Que ho sapigueu, és el nostre bumerang.