Fa un moment he vist a la tele un anunci de no sé quin diari que regala la pel·li Horizontes de grandeza, i automàticament m'ha vingut al cap "Chorizontes lejanos". És una d'aquelles coses inútils que tinc emmagatzemades al cap des de sempre, preparades per sortir quan reben l'estímul adequat, i sé perfectament d'on ve: d'un Mortadelo y Filemón que, com tots els altres, devia llegir o en un aeroport o un avió camí d'Eivissa, algun estiu, o a casa la iaia Pilar, a Roda de Berà, algun altre estiu. Em sembla que era el títol d'una historieta. —Incís: profe de Teoria de la Traducció, puc pujar algun punt si dic que és una intertextualitat no marcada pel fet d'esmentar dins d'una obra —el Mortadelo— una altra —Horizontes lejanos—?— (coi, quants guions, no?)
Del Mortadelo tinc un munt de frases al subconscient però, en canvi, no hi ha manera humana que se'm quedi allò de les fricatives palatals oclusives sonores aproximants glutals nosequemés. Una sirve pa lo que sirve.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada