En castellà ja fa temps que han enterrat el verb oír [RAE: (Del lat. audīre). 1. tr. Percibir con el oído los sonidos.], perquè ara tot s'escucha [RAE: (Del lat. vulg. ascultāre, lat. auscultāre). 1. tr. Prestar atención a lo que se oye.]. Tant se val si hi pares atenció i, per tant, escoltes [DIEC: 1 1 v. tr. Fer atenció (a allò que diu algú), aplicar l’orella a oir (quelcom). Se sent un soroll llunyà: escolta!], o si és només l'acte involuntari, la percepció del sistema de l'oïda, i, per tant, sents alguna cosa [DIEC: 1 1 v. tr. Percebre per mitjà dels sentits, comunament amb exclusió de la vista. Els animals viuen i senten. Sentir una olor, un sabor. Sentir un soroll. Sentir trepig. 2 1 tr. Oir 1. [que remet a:] 1 v. tr. Percebre amb el sentit de l’oïda (un so).].
Ja s'ho faran els castellans amb la pèrdua de matisos. Però ara això ha arribat al català, i ja ens podem començar a acomiadar del nostre estimat sentir. De tant en tant sentia un escoltar aquí o allà mal utilitzat, però ahir, el Xavi Coral va dir a TV3 que "potser els espectadors escolten de fons la música" (o no sé què era que s'havia de sentir). Estimat i calb Xavi, si els espectadors escolten amb atenció, pot ser que sentin, o no, la música; tot dependrà de si és prou forta perquè el micròfon la capti i arribi a la tele.
En fi, descanseu en pau, sentir.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada