Impressions de Tàrrega

(Hi he estat treballant uns dies a la Fira de Teatre al Carrer)
1-És el lloc amb més gos-i-flautes (en castellà, perroflautas o piesnegros) per metre quadrat del món.
1-a) No entenc el lligam entre ser gos-i-flauta i el teatre al carrer. Que t'agradi anar amb la roba mig estripada, amb rastes, descalç pel carrer, amb un gos sense lligar i amb una xibeca a la mà tothora implica l'obligatorietat d'agradar-te mirar i fer malabars? O és que el fet d'agradar-te els malabars provoca una metamorfosi de roba i cabell i fa aparèixer un gos del no-res? És més, estic convençuda que entre tota l'horda de gos-i-flautes, a algun no li deu entusiasmar la cosa malabarística, però no es deu atrevir a dir-ho per por que no el duguin a la perruqueria i a Zara i li posin corretja i antipuces al gos (segur que estic fent molts amics, dient això).
2-És un mostrari de furgonetes i vehicles de tota mena aptes per dormir-hi —o no aptes, però ho proven igualment— (el 99%, amb un atapeït contingut de gos-i-flautes).
3-És també un mostrari d'olors corporals (suor, pixum) i extracorporals (porros de totes mides i colors, cadascun amb la seva olor, i líquid de vàter químic que sobreïx).
4-He entès en carn pròpia el significat d'espartà (segons el DLC: 2 adj. [LC] Caracteritzat per una certa austeritat i rigidesa. Un esperit espartà. Una educació espartana.): a les fotos, l'"hotel" on he estat: 15 habitacions fetes a les golfes d'un edifici de pisos on hi viuen; el sostre, inclinat (jo he tingut la sort de tenir finestra; d'altres, només claraboia); cap endoll; un armari on és impossible penjar-hi res perquè els darreres són la pròpia paret, que fa un queixal; el matalàs, amb un bon sot; les portes de les habitacions tanquen malament i et pots trobar que durant la nit se t'hagi obert; les parets i les portes, com de paper de fumar (sents el veí que ronca i el degoteig de la dutxa); els lavabos, al passadís; les tovalloles que et donen (netes, això sí), petites (cosa que no et permet embolicar-te-la en sortir de la dutxa per anar a l'habitació —s'han vist força culs aquests dies pel passadís—); sense cap persona a qui puguis demanar res (la "pensió", com l'anomenen, la gestiona directament la fira).