Els humans no en sabeu, de fer migdiades. Que si mal estirats al sofà, amb els peus sortint; que si estirats al llit amb coixí tovet al clatell… Res, home, res. No hi ha res més bo que dormir a terra i amb el cap recolzat a la prestatgeria, amb el solet a la cara. Oh, quins roncs que faig més de gust! (Si ho pregunteu a la mestressa us dirà que ronco tant que de nit la desperto, però és una exagerada; les meves vibracions sonores només han provocat unes quantes esquerdes de no res a la casa.)
dimecres, de setembre 09, 2009
Comodíssima "de la muerte"
Els humans no en sabeu, de fer migdiades. Que si mal estirats al sofà, amb els peus sortint; que si estirats al llit amb coixí tovet al clatell… Res, home, res. No hi ha res més bo que dormir a terra i amb el cap recolzat a la prestatgeria, amb el solet a la cara. Oh, quins roncs que faig més de gust! (Si ho pregunteu a la mestressa us dirà que ronco tant que de nit la desperto, però és una exagerada; les meves vibracions sonores només han provocat unes quantes esquerdes de no res a la casa.)
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada