No-vacances

He aprofitat els dies de vacances de ma mare, en què s'ha instal·lat a casa meva, per fer les meves no-vacances: no faig vacances, però com que no tinc gaire feina, m'apunto als seus plans vacançaires.
Així que durant les meves no-vacances de setmana i mitja he anat a la platja tres vegades (i m'he cremat el front i el cuir pilós (cuero cabelludo, vaja), que no m'havia passat mai); he anat a veure la Giralda de l'Arboç (imitació fidel de la Giralda de Sevilla que es visita pel mòdic preu de 10 €!!); he anat a sopar al Casino de Vilafranca una pizza de carpaccio sense carpaccio mentre ma mare prenia un carpaccio de tonyina amb vinagreta de melmelada que no duia vinagreta de melmelada ("oh, és que la cuinera és nova i a més, avui està sola, i s'ha descuidat coses"; caram, quina punteria hem tingut, i això que només hi ha dues taules ocupades); he cosit com una boja per dur a unes quantes botigues unes peces per a la Festa Major, que aquí és tot un esdeveniment catàrtic, i ma mare ha cosit com una boja uns davantals per afegir a la col·lecció, perquè han tingut tant d'èxit que n'hem hagut de fer més de pressa i corrents (i hem esgotat la roba de la camisa dels castellers a la botiga on la venien; si aquest any veieu els castellers de Vilafranca mig despullats, és culpa nostra (i ara que hi penso, potser no és mala idea)); he assistit al primer sopar de veïns del nostre carrer, que ha servit per adonar-me que alguns veïns deuen viure amagats dins de casa (hi havia gent a qui no he vist mai que diu que fa 4 anys que viuen aquí), per adonar-me que hi ha molts nens al carrer (de sobte, abans de sopar, hi havia 7 nens i nenes pujant i baixant l'escala de la meva terrassa com si fos la cosa més rara que havien vist mai, i jo fent de guàrdia perquè no es fotessin de cap), i per comprovar les habilitats del cap de colla dels castellers, que és veí i que va venir d'una actuació castellera, es va dutxar, va ajudar a acabar de muntar (les taules eren seves), i durant el sopar va tocar el saxo (és músic) i després, amb el flabiol i el tamborí, va tocar les músiques dels balls de la festa major, cosa que va produir la catarsi ja definitiva en la canalla: de sobte tots seguien la música tocant panderetes imaginàries (el ball de les panderetes), movent-se com el drac, saltant com els pastorets… Aquestes criatures porten la festa major a l'ADN. I jo estic esgotada de les meves no-vacances. Necessito unes no-novacances per recuperar-me.