Digue'm traïdora…

Els de la gene m'han donat un crèdit per estudiar el 2n cicle de Traducció (PREFE, en diuen ells, que vol dir Préstec Preferent… S'hi han trencat el cap, amb l'abreviació). El crèdit el gestionarà Caixa Manresa, que té l'oficina a 2 minuts en línia recta des de casa meva (bé, primer he de girar a l'esquerra així que surto de la porta, perquè dos minuts en línia recta des de la porta em durien a travessar la paret de la botiga russa i a travessar la botiga i a travessar la paret del seu pati i a sortir en alguna habitació o pàrking d'alguna casa del c. del Casal, i pel mig segurament m'hauria cobert de pols i runes i m'hauria esclafat el nas).
Els de Caixa Manresa em tracten moooolt bé. Avui hi he anat per formalitzar (m'agrada, aquesta paraula tan formal) els tràmits; només era el tercer cop que hi anava i la directora, que és qui m'atén, ja m'ha dit pel nom així que m'ha vist. M'ha fet una llibreta, un contracte d'Internet, una targeta de dèbit gratuïta (i no només el primer any; li he preguntat si no tindria mai comissió i em diu "sí, però te la trec ara mateix". Caram, tu! Al Sabadell no m'han ensabonat mai tant!) i demà hi he de tornar amb els calers que tinc estalviats al Sabadell i que serviran d'aval.
De tant en tant surto a la terrassa per veure si veig arribar el camió que durà els 200 metres de moqueta vermella per rebre'm demà. Perquè si fins ara he rebut tantes atencions i encara no hi havia calers pel mig, demà pot ser apoteòsic! Tiraran un castell de focs en honor meu, segur!
Els de la pirotècnia Igual, a qui aquest any han retirat el monopoli de la festa major (La Més Típica, en diuen aquí sense vergonya, i no només en aquest enllaç; busqueu "la més típica" al gúguel i ja veureu), ja fa dies que salten d'alegria perquè l'encàrrec del meu castell de focs supera la pèrdua del negoci de l'any.
Els del Sabadell ja es poden acomiadar dels meus béns ingents, les meves operacions de compra i venda de valors, les meves entrades i sortides constants de divises (es detecta la ironia, oi? Aviam si ara m'atracaran, amb la misèria que tinc!), que si no em posen una moqueta més gran que la dels de Manresa, ho tenen pelut! (deu ser una moqueta de pèl llarg)