Les antigues pessetes

Demano permís per anihilar (bonica paraula) i eliminar de la faç de la terra els que diuen "tants milions de les antigues pessetes".
Ho diuen contínuament a la tele, cosa que em crispa, però el pitjor és que la gent del carrer se n'ha encomanat i ho diuen a tort i a dret, suposo que perquè es pensen que revesteixen el seu llenguatge d'una capa de grandiloqüència, que a mi em fa rujar.
Qui carai parla "normal" posant els adjectius davant dels noms? Aquesta gent, per coherència, haurien de dir "M'he comprat una gran taula a l'Ikea" (al gran Ikea, ja que hi som), "M'he fet uns saborosos espaguetis per dinar", "Cobro un penós sou com a menystinguda caixera del Pryca" (ai, perdó, del Carrefour).
Però vaja, que em desvio del tema. La cosa és per què carai es diu antigues pessetes, si no n'hi ha de noves. Pel mateix motiu hauríem de dir "tants milions de nous euros", no?
Jo, després de donar-hi moltes voltes (a l'illa de cases), he arribat a la conclusió que ho fan per si hi ha gent que ha estat en coma des d'abans del 2002 (quan l'euro va arraconar la pela) i es desperten ara. Els nostres estimats mass media (si és mass media són panties), sempre pendents de la nostra salut mental (per què si no programen sèries tan instructives com Walker Texas Ranger, que la meva àvia troba la mar de bé perquè ho resol tot "amb quatre mamporros"), avisen que les pessetes són antigues per si un d'aquests que fa set anys que està en coma (digues-li en coma, digues-li que té un son molt profund) es desperta i no entén què ha passat. Vaja, jo és que ho veig ben clar. Veig un home en coma al llit de l'hospital, que de sobte obre els ulls, allarga el braç set anys immòbil cap a la tauleta de nit, agafa el comandament de la tele (i de passada aboca el got d'aigua sobre el comandament del llit, que comença a treure espurnes i a plegar-se i desplegar-se i pujar i baixar tot sol, però això és una altra història), encén la tele i mentre lluita amb el matalàs que li obstrueix els canals de respiració (ah, doncs mira, no era una altra història), sent que a les notícies diuen que un pis val 45 milions de les antigues pessetes.
I es mor. I mai no se sabrà si es mor del patatús de saber el dineral que podria haver guanyat venent el seu pis, que acumula set anys de pols i merda, o si mor ofegat pel seu propi llit, o si mor de saber que, ostres tu, la pesseta ara resulta que és antiga. I tot això sense saber què carai és una cosa que es diu euro i que ha sentit que deien al costat de les antigues pessetes, però com que tenia feina a respirar no s'ha preocupat a fer lligams neurològics per establir causes i conseqüències. En té prou a pensar que si s'hagués estat quietet no hagués fotut enlaire set anys de son profund amb un acabament patètic.
Fi.