Cosidora de pega

Això de cosir amb un patró no és tan fàcil com sembla. "Però si és com cosir amb una plantilla!", direu (no us sento. Que no hi sou?).
Alguna vegada he fullejat una revista de costura i no n'he entès un borrall. Deu ser per a gent com jo que li han posat aquest nom tan evocador com Patrones, perquè tinguem clar que no són plànols d'un Boeing 747.
I si el patró te'l fas tu estàs condemnada a seguir el mètode d'assaig-i-error fins a la fi dels temps o fins que la roba s'acabi, el que arribi abans (en funció dels metres de roba que hagis comprat), i, en conseqüència, a fer tot de peces que classificaràs com "de prova". "Aquests pantalonets són de prova" —modifiques el patró. "Aquests altres, la segona prova (mecagondena, que no havia de cosir això abans de posar la goma)" —i el tornes a modificar. "Aquests, la tercera (merda, la màquina ha cosit malament l'etiqueta)" —i aprofites per canviar-lo un altre cop. I així fins que et mors de sentiment i arruïnada per no haver pogut vendre ni una sola peça i haver-t'ho gastat tot en metres de roba. Això sí, els teus hereus, quan el notari els doni la clau de casa teva, s'hi hauran d'obrir pas entre piles de retalls de diari convertits en patrons i, en entrar en una habitació, descobriran milers i milers de pantalonets, bosses, vestits, moneders i altres peces que tu, cosidora de pega, vas deixar de banda i no et vas atrevir ni a regalar, perquè pensaves: "Demà faré la peça bona, no cal que ensenyi les meves misèries a ningú."
Cada vegada entenc més l'Audrey Hepburn-Holly Golightly quan diu que li sembla que està teixint un ranxo brasiler i que el seu nòvio està construint un jersei de llana. Jo, si fes una casa, ja estaria contenta. Però segur que seria "de prova".