Ahir, dissabte, vaig trobar el meu pitjor malson escenificat a la cantonada de Gran Via amb Roger de Llúria, a Barcelona.
De vegades somio que m'estic pixant, busco un lavabo i quan el trobo no té parets, o les té de vidre, o hi ha més d'un vàter a cada espai; és a dir, que he de pixar mentre els altres em miren.
Els aficionats a fer interpretacions freudianes (és a dir, sexuals) de tota mena de somnis, deixeu-ho córrer: al final sempre és que m'estic pixant de debò, em desperto i vaig al lavabo. I a ningú no li agrada pixar mentre l'observen desconeguts, oi?
1 comentari:
Deu ser l'època de muda dels vàters...
Publica un comentari a l'entrada